Dilluns, 16/2/2015
1439 lectures

L'escola contra tots els núvols

L'episodi del núvol d'àcid nítric de dijous ens va somoure a tots. En passar el tràngol i conèixer amb més detalls la magnitud i les afectacions de l'accident, he tingut un parell de pensaments relacionats amb l'ensenyament, amb l'excel·lència de la feina dels nostres docents, amb un comportament professional en el millor sentit de feina ben feta i de compromís a l'hora de respondre a allò que calia davant una situació d'emergència, com la que es va viure dijous al migdia a les escoles d'Igualada. A vegades cal una situació d'excepcionalitat per fer-nos adonar del valor d'un ofici com el dels docents.

Poques hores abans m'havien impactat les històries que ensenya el documental Camí a l'escola, projectat a la sala de cinema de Tous, la reserva cinèfila d'aquesta part d'occident. El film patrocinat per la UNESCO, que a hores d'ara ha vist tanta gent, signat pel francès Pascal Plisson, ha estat premiat i reconegut arreu. Les quatre històries del film són experiències d'una gran èpica i també d'un lirisme i bellesa impecables.

Deixeu que ho recordi: es tracta de mostrar l'esforç ingent per anar a escola, un fet aparentment senzill des de la nostra òptica del primer món: dos germans de Kenya, unes nenes marroquines de la regió de l'Atlas, un noiet de l'Índia que s'ha de moure amb cadira de rodes i amb la força de dos germanets i dos germans de la Patagònia argentina que van a escola muntats en un cavall com d'un conte. Tots els personatges del documental entranyable han de passar hores i hores de cada dia per anar a escola. I ho fan perquè ho han de fer, perquè cal per créixer, i ho fan de manera natural. Hi ha imatges sorprenents a partir de la senzillesa, com la de l'obtenció de l'aigua del germà gran kenyà, o la cursa d'obstacles de les noies marroquines, la imatge del cavall incorporat als petits argentins i l'estimació sense límits dels germanets amb el germà gran a qui arrosseguen literalment fins a traslladar-lo davant la pissarra i el mestre salvadors.

Un autèntic poema d'exaltació de la formació escolar, un cant de salvació. Les dues peripècies viscudes tenen una grandesa pedagògica incontestable per bé que es donen en medis diametralment distants; d'una banda les històries del documental, amb les dificultats immenses mostrades, contrasten amb la de la solvència i garanties que tenen els nens d'aquesta part d'occident, posem-hi Igualada, on aquest dimecres els equips docents de la majoria d'escoles van haver d'apujar un grau més la seva feina excel·lent de cada dia en respondre com ho van fer davant l'emergència provocada pel núvol d'àcid nítric.

A la nit d'aquest dijous llarder, al Museu Comarcal, Joan Iglesias, un expert, ens parlava de la necessitat de la Hisenda pròpia, absolutament clau per a tantes coses ... Entre les quals la de l'educació. El núvol de color taronja començava a ser història per bé que al món hi continuen les històries de petits herois per anar a escola.

Altres articles de Francesc Ricart

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.