Dilluns, 7/9/2015
1559 lectures

Joves i joves

Hi pensava la nit de diumenge de la Festa Major, després de passar-nos-ho molt bé amb Miquel del Roig a la plaça del Pilar un any més. L'actuació d'aquest mestre d'escola és del tot recomanable per a totes les edats i tots els gustos musicals; hi havia de tot, vull dir de tota condició, on els més actius eren els joves que podíem reconèixer de La Teixidora, dels Moixis, de les colles castelleres convidades de la diada castellera: en fi, un festival! La gresca sana, amb la irrupció estel·lar de la parella de gegants, va presidir tota l'actuació, un regal per als sentits tot i l'austeritat que acompanya el cantant. Però aquí no vull parlar d'aquest cantatot....

En deixar la “nostra plaça” i després de constatar l'animació i també la bona afluència d'un públic actiu a l'actuació de Guillem Albà, a tocar de la plaça del Rei, vam començar a veure molts joves, molt joves certament, a la zona del carrer Esquiladors, on la xemeneia, i a continuació més colles procedents del Passeig amb ampolles i vasos a la mà, del tot absents del que passava a la seva ciutat en aquella hora de festa grossa. No pretenc fer una radiografia del jovent igualadí, per bé que vull córrer a cantar-ne les excel·lències d'un segment fonamental i vull aplaudir la immensa feina revolucionariofestiva de La Collon@da, amb el matalàs impagable alimentat per La Teixidora i d'altres... És a dir el gran paperàs que fa un grup molt important de joves als quals hem d'agrair la dedicació, la imaginació i les grans propostes festives.

La reflexió sobre la importància d'aquesta “fracció” juvenil desafecta de la vida ciutadana no em sembla sobrera en aquests moments que vivim immersos en el Procés de la Independència: de fet, m'entristeix i em preocupa molt veure-hi, sovint en manifestacions festives o cíviques de les que “marquen” la vida d'Igualada, el contrast entre els joves que hi participen i els qui van a contracorrent, literalment, sí: aquells colles de joves capcots que miren -si arriben a mirar- de reüll el que passa sense aturar-se perquè allò no és cosa seva, ni va amb ells.

No descobreixo res si dic que una de les raons de la desafecció del joves envers el món que els envolta rau en el desprestigi d'allò català; o dit d'una altra manera, rau en l'abraçada a allò que ve de l'Espanya que els serveixen els grans mitjans i els poders fàctics: la música, els models, els canals de televisió, la xarxa. Generacions de joves creixen alienes al món català entès des d'una certa ortodòxia, segurament perquè la rebutgen, en tant que rebuig juvenil a la tradició i a l'estatu quo dels grans, ja m'enteneu. Amb tot això el que vull és demanar l'atenció sobre el món juvenil i la importància d'aquest segment bàsic de la societat, que en el nostre cas, en el moment tan crucial que vivim, ens hem d'esforçar perquè se senti que forma part de la societat catalana, igualadina, i que se n'espera molt de la seva participació. Amb la sobirania, amb la República catalana s'hauran d'activar totes les estructures d'Estat i els Joves -que no en són, d'estructura - hauran d'ubicar-s'hi; vull dir que l'acció de la política dels governs i de les administracions han de tenir molt presents els joves en tota la dimensió del “fenomen”. Ja ho veieu, també amb els joves se'ns gira feina.

Aprofito per a aplaudir la tria dels premis de Compromís Cultural d'Òmnium Cultural, no cal dir el d'Antoni Dalmau, però, sobretot el reconeixement de les llibreries Llegim...? i Aqualata, és a dir, el món dels llibres, una parcel·la molt important cap on hem de dirigir els nostres joves, els futurs ciutadans.

Altres articles de Francesc Ricart

1 Comentaris

M

Martí

Igualada

7 de setembre 2015.13:47h

Respondre

Francesc,
tu i jo ens portem bastant bé però no puc estar menys d’acord amb la teva opinió. El problema no està en els joves com a col·lectiu, el problema rau en el fraccionament dels joves... Llegir més en tribus urbanes (principi bàsic de l’antropologia), els ”hipsters”, els ”rastes”, els ”pijos”, els ”canis”, els ”freaks”, etc. Tots tenen el seu ambient a Igualada i a la Festa Major, o, com a mínim, el tenien fins que l’ajuntament va decidir suprimir la ”Disco Mòbil” de Les Comes volent posar en una sola sabata més d’un peu.
Crec que la desafecció no és un problema del jovent dels Països Catalans o d’Igualada; la desafecció dels joves per la política és un fenòmen mundial que comença amb el ”que se vayan todos!” de l’Argentina prekirchnerista; a tal efecte, l’única solució a Catalunya de la desafecció és un Néstor Kirchner català que els dongui la importància que es mereixen (la càmpora).
Els joves estan majoriament engrescats en allò que porta el segell de la DO cultura catalana i amb el moment de canvi (sobretot per la idea d’intentar ”fotre” l’”statu quo”), i els que no, romanen a l’espera del que ha de venir.
Intentant aportar un punt de vista des del jovent;
Martí

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.