Dimarts, 24/11/2009
398 lectures

Legalitat, insubmissió, legitimitat

La insubmissió, us en recordeu? Fa dies que no sentíem aquesta paraula que va remoure tants joves i bona part de la societat per una causa del tot justa. L’altre dia Francesc Vallès, portaveu del grup de diputats i senadors del PSC a Madrid, va afirmar que ells no són insubmisos i que acataran, com no pot ser d’altra manera, la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut sigui quina sigui, tal com els va demanar JL Rodríguez Zapatero.

Des de fa setmanes, la polèmica sobre la legalitat o la legitimitat de "les coses" ocupa planes de diaris, és present a totes les tertúlies radiofòniques i a totes les àgores. D'aquesta manera es discuteix sobre la legalitat o la legitimitat de la Consulta d’Arenys de Munt i sobre si són legals o no els "moviments" que han presidit els escàndols que afecten personalitats i entitats tan honorables fins fa ben poc. I, des de fa una eternitat, el TC també dirimeix si és constitucional (o sigui legal) I'Estatut que es va votar a Catalunya.

Es clar, els pontificadors s'emparen en la legalitat i no volen sentir a parlar de res que excedeixi del terme perquè aleshores, diuen, toques el terreny de la insubmissió.

Ja es veu que estem vivint uns moments amb molts fronts “oberts”, en bona part dels quals podem llepar si, simplement, acatem la legalitat com ells volen; en aquest sentit, la prova més important que haurem de passar al Principat és la sentència del TC i, en clau local, quan avancem a Igualada cap a la consulta per la Independència, també haurem d’estar ben preparats per escapolir-nos de les escomeses dels legalistes que ens assenyalaran i ens voldran estigmatitzar per la nostra gosadia.

Per cert, vam saber que, mentre fèiem la presentació de la Consulta per la Independència amb un bé de déu de més de tres-centes persones a l'Ateneu, és a dir, celebràvem l'inici d'un camí ben legítim, cap a un objectiu ben legítim; mentre érem al teatre, deia, en una altra estança sopava una colla de persones amb el diputat socialista Francesc Vallès, el de la insubmissió, quines coses té la vida.

Doncs, això, la insubmissió va ser un moviment il•legal que amb tenacitat va imposar la seva legitimitat fins a assolir l’objectiu. Aquesta ha de ser la visió que ens ha de guiar en aquests fronts que tenim oberts, el de la Consulta i el de la resposta a la "injerència" del Constitucional, i els hem d' enfocar des de l'òptica de la legitimitat de les nostres demandes, de la nostra raó.

Altres articles de Francesc Ricart

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.