Dimarts, 24/3/2009
406 lectures

Massa policia i poc sabó

Podem! Quan he vist aquest "eslògan" en diferents llocs, sempre m'ha fet mala espina perquè, indefectiblement, es refereix a la cosa aquella dels espanyols que volen guanyar els altres per dallonses. Aquest dia, però, vaig veure la forma del verb amb l’admiració en una publicació de color sèpia que era ben diferent: el Podem! no tenia a veure amb cap glàndula masculina de cap afeccionat al futbol. Ja sabeu de què es tracta: és la publicació que ha pagat el “Robin dels bancs”, Enric Duran, el xicot que fa uns mesos va fer pam i pipa al sistema (al bancari, si més no) aconseguint 492.000 euros sense complir amb el joc hipotecari que seguim la majoria dels mortals.

Podem! Publicació gratuïta per constituir una veritable sobirania popular en temps de crisi es va presentar a la zona ocupada del Rectorat de la UB, amb la presència del mateix Enric Dura; això va ser dimarts de fa una setmana, i l’endemà es van precipitar els fets que van acabar amb la tancada d’estudiants, des de feia més de tres mesos, per pressionar contra el denominat Procés de Bolonya. De fet, els qui es van precipitar van ser els mossos sobre aquella canalla i, després, ja vam veure l’exercici policial d’autèntica escola franquista a Vilaweb i a les televisions d’arreu.

Tot plegat ha estat molt trist. D’una banda, la tancada dels anti-Bolonya no m’ha transmès bones vibracions en cap moment, i encara menys quan aquell dilluns de vigília de la precipitació policial (casualitats de la vida) vaig visitar el campament que tenien parat a la UB. Com diria aquell, amb aquesta tropa no podem guanyar cap revolució, i ningú no s’hi apuntarà per aconseguir cap món millor. Però, és clar, encara ha estat més trist l’espectacle esmentat de l’actuació impresentable de la poli nostrada que, des d’ara, tinc travessada i encallada a la retina. I, finalment, també m’entristeix pensar que no se sàpiguen trobar fórmules de funcionament per dialogar uns i altres: rectors, estudiants i els consellers de torn.

Així no podem anar enlloc. Parlant d’anar, deixeu que us expliqui que aquest testimoni del campament d’estudiants, havia anat a una lliçó magistral impartida pel doctor JM Murgades a un grup d’estudiants de batxillerat que el curs vinent seran universitaris. La lliçó va ser sobre el poeta Vicent Andrés Estellés i la poesia. Estic segur que, alliçonats i esperonats pels Murgades i Estellés, aquesta canalla pot esdevenir gent culta i compromesa que, sens dubte, serà crítica amb la societat que els tocarà de viure i la voldran transformar... Això sí, amb aquests bagatges, no me’ls imagino (no me’ls vull imaginar) ocupant cap tenda de campanya en cap rectorat de cap universitat.

Altres articles de Francesc Ricart

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.