Dimecres, 2/2/2011
369 lectures

Jo no (sé si) sóc andalús

Hauria d'estar preocupat perquè tinc parents d'origen andalús? La pregunta s'escau després de la declaració de principis del dirigent andalús del PP, Javier Arenas, quan amb molta poca traça i molta mala llet va amenaçar l'administració catalana si un dia sap que li han tocat un pèl, vull dir el castellà, a un andalús. L'home, o sia el PP, després de les sentències prenadalenques del Tribunal Suprem (español, és clar) treu pit i ens amenaça, com també ho han fet els Ciutadans-Ciudadanos que ja es deuen organitzar en escamots per vigilar les comissions d'inscripció dels nous alumnes a les escoles per al proper curs.

Té nassos la cosa per a aquesta gent, la cosa del català, vull dir. Una llengua que els fa nosa i que poden arribar a menysprear-la fins i tot quan es fa present al Senat (español, és clar) d'una manera tan simbòlica com fa pocs dies, després de tants anys de Constitució (española, és clar). Un fet que ha provocat intervencions com la de Mariano Rajoy, dient que en un país normal això no passaria. Ells, el PP i Ciudadanos, per cert, amb tota la barra, se'n foten del Parlament que els acull i de tots nosaltres fent servir el castellà (l'español, és clar), com si fossin actors representant un guió malgirbat, en una mena de 'Polònia' contraprogramat.

Perquè el concepte de 'normal' només és aplicable i només ho ha estat des de l'òptica del seu país (España, és clar), perquè el nostre no compta i ens hem d'empassar tota mena de gripaus sociolingüístics com el fet escandalós que fins al 23 de gener d'enguany (!) no és vigent el Codi de Consum de Catalunya, a partir del qual al Principat s'ha d'etiquetar almenys en català... Quina barra! Per cert, aquests dies es veuen per carrers d'Igualada avisos de la companyia Endesa escrits només en 'normal', com diria aquell entrenador de futbol.

Posats a acabar amb bon semblant, aplaudim actes com el de la conferència del doctor Carles Riera al Museu Comarcal, organitzada pel CECI. Carles Riera va delectar l'auditori parlant de la saviesa i la riquesa de les dites, frases fetes i locucions catalanes d'origen clàssic i ens va conhortar davant de tanta estultícia. I si em permeteu: estiguem amatents i responguem contra les maniobres que volen reduir la presència i l'ús de la nostra llengua, que són els qui ens volen veure relegats a la condició d'autonomia (española!). Ah!, i fem costat als qui treballen en català, com cal, a les escoles i instituts al servei de l'alumnat, és a dir, dels futurs ciutadans catalans, fins i tot els (malanomenats) andalusos.

Francesc Ricart.

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.