Dilluns, 21/3/2016
699 lectures

D'Òdena a la Calçotada

És clar, la Calçotada que organitza La Teixidora aquests anys, hereva de la ja històrica de la factoria de can Jimmy Jazz; la calçotada no és cap topònim; Òdena sí que és el topònim de la població que dóna nom a la Conca, la que fa ja 5 anys que convoca la rodalia a menjar cargols. Què tenen en comú la calçotada i Òdena? No gran cosa. Bé, hi devia haver gent d'Òdena a la calçotada i segur que, dels qui hi érem, més d'un acudirà a tastar vinyales quan sigui l'hora. Però no és això el que m'ha fet aplegar l'acte patriogastronòmic de diumenge amb el poble d'Òdena.

De fet el que m'ha provocat és la distància enorme entre el que es respirava amb els calçots -ei!, no pel fum- i del que ha estat notícia aquestes setmanes a l'ajuntament que ara torna a comandar Francisco Guisado del PSC. Ja ho sabeu, i més els qui seguiu Anoia Diari, que ja va publicar un excel·lent article de Jaume Farrés tractant de la sortida d'Òdena de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). Podríem dir, doncs, que a molt poca distància coincidien els extrems en referència al Procés independentista. Al Parc de l'estació vella, hi havia tot de convençuts de la Independència, brandant calçots, això sí; i al consistori odenenc, aprofitant el joc que permet l'aritmètica municipal, votant per sortir de l'AMI.

No és l'únic ajuntament que recula i se'n surt, de l'AMI; a la comarca hi ha Cabrera d'Anoia que té l'honor de ser el primer a fer aquest viatge i a continuació ho va fer el de Lloret de Mar. En la decisió dels que van a recules, un lloc comú és que el seu partit -el PSC- no és independentista o bé esgrimeixen la neutralitat de l'Ajuntament, que es deu a tots els ciutadans, diuen. A mi em sembla molt greu i trista la manera d'actuar del PSC. Vol dir que en una Catalunya independent aquest partit no hi tindrà cabuda? Què podem pensar del seu comportament d'haver arribat a desmarcar-se del dret de decidir? La seva ideologia catalanista quedarà supeditada a defensar la unió amb Espanya. Amb una Espanya federal, afegeixen. S'adonen que es dilueixen en l'unionisme més simplista?

És per pensar-hi: som a l'inici dels “18 mesos”, amb una activitat important endegada pel Parlament i pel Govern, però sense gaire èpica, cal reconèixer-ho, i s'entén que el personal visqui el moment amb certa fredor, això sí, esperant esdeveniments, sobretot tenint present el comportament del govern espanyol en funcions que no ha parat de fustigar-nos a cop de recursos al Constitucional i de publicacions al BOE... Doncs en aquesta situació de cert impasse en el procés, la notícia de la sortida d'Òdena de l'AMI s'ha de considerar un acte de bel·ligerància -sí, sí, legítim...- per part dels unionistes, dels qui ens neguen la condició de subjecte polític, és a dir, que ens recorden que els catalans només podem existir (respirar?) en el si de l'organisme espanyol.

Els dels calçots, en canvi, van demostrar convenciment i moral de victòria. Així ho van fer notar els parlaments dels convidats, Manolo Tomàs, l'home de “lo riu és vida”, que ens reclama fermesa en la defensa del Delta, que és una defensa del País i una estructura d'Estat i Carles Castellanos, de Poble Lliure, de qui es va llegir un text encoratjador.

Caldrà mantenir i alimentar en aquest període dels “18 mesos”el convenciment i l'actitud calçotaire, sense perdre ni un punt en el camí recorregut i guanyant companys de viatge entre els conciutadans enrocats, començant per Òdena i Cabrera d'Anoia, és clar.

 

 

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.