Dimecres, 18/7/2018
1032 lectures

Oh, Europa! (... abans i després del Llaç humà)

Dijous tots estàvem contents. Les notícies de la Justícia alemanya -sí, sí de l’Audiència de Schlewig Holstein – anunciaven que era «inadmissible» l’acusació de rebel·lió contra el president Carles Puigdemont.

Davant el Kursal, al vespre, en fer el fet de cada dia ho comentàvem i no amagàvem la satisfacció. Europa «no ens ha fallat», veníem a resumir. I aleshores ha estat quan he repassat el significat d’Europa en el procés català. I el resultat no ha estat gaire afalagador. Havíem estat anys fent càbales molt senzilles; Europa reconeixerà el procés d’autodeterminació de Catalunya per moltes raons... i a Igualada es van fer conferències i presentar llibres i treballs molta gent interessant que ens venien a dir que Europa entendria la causa catalana, que Catalunya seria un Estat aportador i no com l’espanyol, endeutat fins al capdamunt i del tot deficitari, que és un problema majúscul, una mena de bomba de rellotgeria en el «concert» d’estats de la UE. Dit això, a ningú se li acut que Europa ens deixaria fora, no paràvem de dir. Bé, sí: Espanya sempre ha pontificat que si ens independitzéssim, el nou Estat quedaria fora de la UE i que seríem a les portes de les set plagues d’Egipte o, com deia aquell, i sembla que ja han passat molts anys: que navegaríem perduts per l’univers, o era per les galàxies? I els assistents a les conferències i els lectors de llibres somrèiem per sota el nas i respiràvem relaxats perquè confiàvem en Europa. Amb el temps van arribar els dubtes en sentir manifestacions de dirigents europeus del Parlament o de la Comissió respecte al conflicte català. A tots ens ha fet mal sentir-nos dir una i altra vegada que som un problema intern de l’Estat espanyol i que, per suposat, si Catalunya s’independitzés sortiria d’Europa. L’altre moment de desencís, el vam veure amb l’1-O. Es donava el supòsit impossible, havíem repetit, de veure la policia intervenint urnes i paperetes del Referèndum, una cosa que rebel·laria els europeus i les institucions europees...

Doncs bé, ara, després d’aquesta «història»negativa, vivim un moment d’esperança a partir de la decisió esmentada de l’Audiència de Schleswig-Holstein i esperem que els temps pròxims comportin novetats per acabar la situació insofrible dels presoners polítics i els exiliats a Brussel·les, Escòcia, Suïssa i Alemanya. Per això mirem cap a Europa demanant que, encara que sigui començant des de la justícia, es mogui i reconegui que s’han d’atendre les aspiracions dels catalans vers l’autodeterminació perquè som una nació, perquè som europeus.

Acompanyant la bona notícia que ens ve d’Alemanya, a Igualada hem viscut l’experiència dels Revoltats, amb la composició d’un llaç humà amb dos mil voluntaris figurants - i amb un grapat d’herois voluntaris encarregats de l’organització! - en una acció de solidaritat insòlita pels nostres presos i exiliats. Una acció que ben segur haurà meravellat el món sencer i, per descomptat, Europa que tindrà una imatge més per afegir al «dossier català».

I tot plegat, les notícies d’Alemanya i el llaç dels Revoltats, convivint amb l’European Balloon Festival, amb el bé de deu d’enlairament i vols de globus aerostàtics més gran d’Europa que, a més d’embadalir petits i grans, ha omplert el cel anoienc amb globus reivindicatius de la nació catalana i la llibertat dels nostres presos. Europa, escolta’ns!

 

 

Altres articles de Francesc Ricart

1 Comentaris

A

Antoni Planell

IGUALADA

18 de juliol 2018.20:38h

Respondre

totalment d’ acord amb els teus pensaments, però avui dimecres dia 18 PDCAT i ERC ja han refredat l’ ambient , sembla que el problema es que uns i una part dels altres no volen el Puigdemont ja... Llegir més que sembla que va per feina i s’ els pot acabar tenir cadira
Molt trist tot plegat

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.