Dissabte, 14/10/2017
1166 lectures

Pair-ho de pressa

No sóc original esmentant el dia i l’hora que escric l’article. Els fets són tan importants i roden a tanta velocitat que no en sé abastar la dimensió i m’hi perdo més que de costum. Per això us he de confessar que he començat més d’una vegada a escriure aquest «paper» des de dimarts, el dia que esperàvem la proclamació de la República catalana.

Ara, quan dono per tancat el procés – ep!, el d’aquest article –  som a dijous, el 12 d’octubre, l’endemà de l’anunci de l’aplicació del temut article 155 de la Constitució espanyola per part del president Rajoy i després d’una sessió tenebrosa al Congreso de los Diputados. Una sessió on es va veure i sentir el menysteniment absolut pels catalans, amb actuacions de populars, ciudadanos i socialistes carregades de menyspreu contra la nació catalana i els fets que hem viscut des de l’1-O. Però això és el final de l’article i jo volia reflexionar sobre  el moment que som, marcats  per «allò» que va fer dimarts el president Puigdemont.

Jo hi era, a l’esplanada de l’Arc de Triomf, amb una gernació expectant i decidida a escoltar el president. Una multitud disposada a tot , fins i tot a esperar una hora més quan es va anunciar l’endarreriment de l’inici de la compareixença. I servidor  es va emocionar molt en sentir «assumeixo el mandat que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de República»; i també em va interrompre quan va suspendre «els efectes de la declaració d’independència per tal que...». En acabat, i sense esperar els torns de paraula dels grups parlamentaris, vam emprendre el camí cap a a Igualada – amb tres titos més – amb el pensament que havíem de pair el que acabàvem de viure. I aquí som ara. En poques hores han aparegut moltes veus cridant a la calma. Una declaració «absoluta» d’Independència ens hauria precipitat en una situació molt difícil de defensar davant d’Europa i calia fer les dues coses: fer d’acord amb els resultats del Referèndum «l’anunci» de la República catalana  i alhora comunicar la necessitat de disposar d’una mediació internacional amb Madrid abans de fer efectiva la Independència.

Ho hem entès President. Europa - aquest club d’estats – es mostra advers a la nostra causa  i ens ho han fet notar els últims dies, ben acomboiats per la maquinària diplomàtica espanyola que connecta amb els interessos primaris del membres del club: això és una qüestió interna, cal atendre la Constitució espanyola, és millor una Espanya unida...Davant tanta «comprensió» dels amics europeus, Puigdemont va optar per aquesta eixida d’emergència temporal i així és com l’hem d’entendre i atendre: una mena de temps mort per oferir i trobar (?) una mediació que permeti una «solució acordada», s’entén, amb Madrid. De la mateixa manera que dimarts vam encaixar amb esportivitat l’endarreriment de la compareixença del president, ara també acceptem aquesta pausa, però reclamant que sigui curta i eficient en els efectes. Allò (sí, «allò») sobre què s’ha de fer mediació és sobre com materialitzar el dret d’autodeterminació exercit per Catalunya l’1-O, si no aquest poble no ho entendrà i no ho acceptarà.

Ara, però, ja sabem que estem en el capítol de l’aplicació del temut article 155 i que els espanyols, reconfortats pels «grans» arguments que els arriben d’Europa, no en volen saber res de la mediació i ens anuncien més xarop de bastó, amanit amb aromes de reforma constitucional de cal PSOE. Entesos!, com diu el ja famós twitt del president. Per tant, conscients del que ens prepara aquest Estat de mal somni, però sobretot determinats a continuar el nostre camí, donem suport al govern i els grups parlamentaris que han treballat de manera tan brillant i els fem confiança – al president, al govern, a Junts pel Sí i CUP  - amb els ulls posats en la declaració que van signar amb solemnitat tots els diputats en finalitzar l’acte del Parlament i que en el penúltim punt diu:

«INSTEM el govern de la Generalitat a adoptar les mesures necessàries per fer possible la plena efectivitat d’aquesta declaració d’independència i de les previsions de la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República».

  

    

 

 

 

 

 

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.