Dilluns, 21/12/2015
765 lectures

A veure com ho pelo. Us ensenyo les meves cartes: jo ahir vaig votar i, és clar, no sé si he guanyat, per bé que he votat perquè es “vegin” els resultats del 27S, els nostres. Això em porta a (tornar a) parlar del nostre procés, allò que tenim els sobiranistes entre cella i cella, el que ens té amatents des de les 20 hores del dia 27 de setembre, diumenge farà tres mesos i que, a Esparreguera, ai!, no, a Girona, representa que hi poden haver noves.

Ara, doncs, tothom està pendent del 27de desembre, de fet tothom estem pendents de la CUP: divendres al concert de Nadal surava per la plaça de l'Ajuntament, fa dies pels carrers de la ciutat el personal vol dir la seva i t'atura i et pregunta i t'inquireix; o ets tu que preguntes i vols saber el grau d'ansietat sobre l'estat de la qüestió; les xarxes en van plenes i, com sol passar, amb un cert grau de toxicitat. Fins hi ha qui vaticina trobades familiars nadalenques amb canalons farcits d'enfrontaments... Com ens en sortirem? Per què no ens n'hem sortit? Com som els catalans! Ara que ho tenim a tocar, amb un Parlament amb 72 sobiranistes confessos. I aquesta setmana, segons el programa conegut de la CUP, tornem a especular amb les 4 opcions que es debatran i es votaran el diumenge postnadal i preanynou.

Al gran públic no li és fàcil d'entendre la situació. Hom recorda la rotunditat amb què la CUP afirmava allò que no havíem de patir per ells, que per ells no descarrilaria la cosa; i ens van dir ens interessa més el què i el quan i el com abans que el qui; més endavant també han fet valer la necessitat d'eixamplar la base social i les dificultats d'aquesta empresa si s'investia Artur Mas. Tot plegat és raonable, però també ho és el plantejament i l'exigència de Junts pel Sí: el candidat a president de la Generalitat (no de la República catalana) és Mas i en divuit mesos es comprometen a tirar endavant el procés, amb els acords pertinents que hauran negociat aquests dos mesos llargs i que han de suposar guanyar més ciutadans a favor de la Constitució que s'haurà de votar. Hem apuntat que l'home del carrer -més format i crític que el de la mítica cançó de Quico Pi de la Serra- el que ha sortit els Onzes de Setembre, ara vol entesa i acord, amb el millor punt de partida possible per complir la Resolució del 9 de novembre i, finalment, per arribar a votar la Constitució de la República Catalana. Amb la preocupació i fins l'alarma d'aquest home del carrer, han aparegut des de fa dies un bon grapat de veus rellevants de la “riba cupaire”, de personalitats que clamen perquè es desencalli la situació i es formi el govern que ha de liderar el procés tan esperat: Jaume Soler, l'alcalde d'Arbúcies, Eva Serra, Carles Castellanos, Pep Riera, l'home de la Unió de Pagesos, el manifest de suport al procés independentista, signat per una vintena, entre els quals Carles Sastre, Montserrat Tarragó, Àlvar Valls...; i la veu de tants anònims, com passa pels carrers d'Igualada, votants de la CUP que manifesten amb tota la franquesa la preocupació per la no solució...

La Independència és la clau, el sarment, el primer gran pas de la Revolució catalana per a aconseguir-ho tot, des de les imperfeccions del punt de sortida, és clar; no ho podem tenir tot el primer dia, també ho saben la CUP, per bé que forcen tant per disposar d'una eixida prou neta. La revolució després de 300 anys és començar a disposar del camp de joc que deia LM Xirinacs: sense camp no hi podem jugar, el camp de joc és el principi de l'alliberament nacional. Ningú no ha de claudicar de res. La vida continua o, més ben dit, comença amb unes millors expectatives -les millors, impensables fa poc- per a tothom. Per a tothom! La qual cosa voldrà dir, lògicament, que ningú no obtindrà tot el que “havia carregat” en el seu programa i, tanmateix, culminar el procés fins arribar a votar la Constitució de la república que és la situació desitjada per la majoria de votants del 27 S i també per a la majoria expectant que serà a les portes del Teatre de la Passió d'Esparreguera d'aquest 27D... Ai!, no, que serà al Complex Esportiu Palau de Girona, a can Jaume Piquer, el nostre Jimmy, a qui ens tornem a encomanar...

Altres articles de Francesc Ricart

2 Comentaris

j

josep m. torras payerol

Igualada

21 de desembre 2015.16:22h

Respondre

Apreciat AM,
Les teves reflexions tenen punts d’incongruència:
La pregunta és, es pot arribar a la independència sense CDC?
Qual sigui el resultat que hagi obtingut a les generals, podem... Llegir més també dir que de fet la CUP no ha tingut cap resultat, perquè no s’ha presentat i els seus votants mirant els resultats o han anat a l’abstenció o a ERC.
Podem especular també el resultat i posició en el rànquing català que hagués tingut ERC sense la CUP, ho has pensat això?
De fet CDC ja va fer el sacrifici de prescindir de UD, que per cert els hi ha restat 65.000 llençats a la brossa, has reflexionat també sobre això?
La majoria social que proclames només és factible comptant amb CDC i de totes maneres abans d’arribar a la república hem d’obtenir la independència.
Com és evidentment CDC no renunciarà al seu líder i sense ells no se suma.
Tens algun pla B, per solucionar tot aquest guirigall, sense Mas?
O més ben dit pot la CUP per si sola portar-nos a la desitjada independència, sent el partit minoritari?
Sense estat propi, ningú soluciona res.
Que tinguis un bon dia.

A

AM

21 de desembre 2015.08:55h

Respondre

No sé si avui escriuries el mateix, Francesc. En tot cas, espero que els resultats d’ahir portin a Junts pel Sí a recapacitar en la seva estratègia que ens encamina, de continuar forçant a Mas... Llegir més de President, cap a la derrota com a moviment. Espero que de ser així la Cup no l’investeixi i, amb el temps, veurem que haurà estat el més intel·ligent.

Tirar endavant el procés amb Mas al capdavant és la pitjor estratègia per a l’independentisme (diguin el que diguin els diferents partits i tertulians). Als resultats d’ahir em remeto: Convergència està tocadíssima, el Massisme és 5a força a la província de Barcelona (5a!!), i ERC ha de jugar el paper que els ciutadans li demanen d’una vegada. O això o res. Hem de veure que per que la cosa arribi lluny cal tenir bons fonaments.

I no podem continuar demanant a la Cup que es suïcidi només per salvar un partit ja en descomposició, en un acte que a més és estratègicament oposat (crec que ahir va quedar clar) als interessos de l’independentisme. Si és que l’objectiu és guanyar, no salvar els mobles de CDC.

Cal acabar amb el segrest personalista/partidista del procés si és que ens preocupa guanyar una majoria social que ens porti a la independència de Catalunya.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.