Dimecres, 12/6/2013
388 lectures

Stop/Motion; gran/petit

A Igualada, l'Estelada humana va ser una acció que es “materialitzarà” en la StopMotion Independència que, en publicar-se, ens ha de fer sentir feliços davant la magnitud, la bellesa i l'emoció de la demostració. A Sitges, el president del govern espanyol, en una demostració de cretinisme, va pontificar de la importància de la dimensió dels països per sortir-se'n en el món actual: els grans se'n surten molt més bé, amb més solvència que els petits. I es va quedar tan ample.

Nosaltres no ho entenem així. Sabem el que som – tenim a penes el que tenim i prou, diu el poeta- i sabem el que volem i no ens ha de condicionar la dimensió, ans al contrari. Nosaltres, señor presidente, no ens fixem en la grandària, nosaltres ens hem de preocupar d'altres qualitats entre els quals les que van fer possible l'Estelada humana.

Sense pretendre fer aquí filosofia, sí que vull afirmar sense por a equivocar-me que el món -la vida, si m'ho permeteu- és un flux d'estira-i-arronsa, de moviment i estacionament, de saber moure's i aturar-se a temps i a l'inrevés: des d'una situació de repòs saber assolir el moviment generador d'energia fins a superar estadis més alts, per dir-ho d'una manera entenedora. Aquesta metàfora vital se m'acut davant l'experiència de la StopMotion “muntada” a la Plaça de l'Ajuntament d'Igualada: suma de persones, d'esforços, de voluntats; i amanit amb alegria i bon semblant al servei de la sincronització entre el moviment col·lectiu i la parada individual, pacient i necessària.

A la vida, en el nostre moment, a Igualada, a Catalunya, també hem de ser capaços de “gestionar” els tempos. Sense complexos d'inferioritat -n'hi ha de molt més grans que nosaltres, de països, però nosaltres tenim una il·lusió enorme, imbatible- hem de continuar avançant i fer avançar els responsables polítics cap a l'estat més complet, cap a l'Estat, i ja em passareu aquests jocs infantils de paraules, però entre tots ens hem de demostrar que som capaços amb dinamisme i perseverança de moure i decantar la Història cap al lloc natural que li correspon a Catalunya.

Som un país petit, prou que ho sabem, però la capacitat de fer coses grans i de moure energies ingents ningú no ens la prendrà. Si encara no fa un mes Igualada va captar l'atenció per la gran demostració de l'Estelada humana per la Independència, d'aquí no res catalans d'arreu, convocats per Òmnium Cultural, omplirem el Camp del Barça i l'11 de Setembre ens mobilitzarem per tornar-ne a fer una de grossa: la Cadena humana anunciada per l'ANC... I així anar sumant moviments fins al Stop més desitjat, l'estació que ha de marcar la Independència, el punt de partida -i, doncs, dinàmic- per treballar amb tot el potencial del nou Estat d'Europa pels seus ciutadans, per una societat catalana justa, cohesionada, amable i, si pot ser, “noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!”

I si us ve de gust, per acabar, poseu-hi allò d' Un poble en moviment... un poble en moviment.

Altres articles de Francesc Ricart

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.