TORNAR

L'igualadí Pau Mestre explica la seva vivència a París durant l'impactant incendi de la Notre Dame

”Mitja hora hora abans del foc, érem davant de la catedral”

gent
Dimarts, 16 abril 2019. 16:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

Un dels símbols de la història de París i d'Europa s'incendiava les darreres hores d'aquest dilluns 15. Un igualadí, Pau Mestre, amb la seva família, era a l'entorn de la catedral i explica com ho va viure a Anoiadiari

L'incendi, vist des del Museu Pompidou FOTO: Pau MestreAquest matí de dimarts els bombers de París donaven per extingit l'incendi que fa tot just unes hores destruïa bona part de la catedral de Notre Dame. Mentre els mitjans reflecteixen les primeres donacions promeses per part de grans fortunes, com Yves Saint Laurent, continua la commoció per l'impactant incendi. Una commoció que arriba a tot arreu. També entre els milers de turistes que hi ha a París, entre els quals una família anoienca, la de Pau Mestre, que aquella mateixa tarda va ser a l'exterior de la catedral. Aquest jove, membre actiu dels Moixiganguers i de la vida cultural igualadina, manifesta també el seu astorament per l'incendi. Era la "primera vegada que visitava" París. Hi és des de dissabte i torna a terres catalanes aquest mateix dimarts 16. "Mitja hora abans que comencessin les flames estàvem a les afores de la catedral, tot i que no vam arribar a entrar a dins. Des d'allí vam anar al Museu Pompidou, més al nord". I allà se n'assabentarien de l'incendi.

Essent en aquest Museu, van pujar fins al capdamunt, a la darrera planta "va ser el moment en el que vaig fotografiar les teulades de París i vaig captar un núvol groc, se'm feia estrany". Just després, "van tancar les finestres de cop. Al fons, on hi havia les vistes de la part sud, amb el riu Sena, hi havia moltíssima gent aglutinada. I es veia ben bé l'incendi de Notre Dame...".

No es parlava d'altra cosa, com és lògic. "Vam estar 10 ó 15 minuts en aquell espai. Durant aquest lapse de temps va ser l'instant en que va caure part de l'estructura amb l'agulla. És una sensació d'irrealitat. Potser la cosa que més s'hi assembla és quan veies per la televisió l'atemptat a les Torres Bessones del 2001". 

El fet és que "si no ens haguéssim mogut mitja hora abans ens haguéssim trobat amb l'incendi al davant i ens hauria enganxat a la zona. Un cop vam sortir del Museu Pompidou, anàvem amb els nens i no podíem dirigir-nos un altre cop cap allà a badar. Hi havia molt moviment de policies i bombers, amb els helicòpters, adreçant-se cap a Notre Dame. També es parlava que hi havia molta gent cantant".

 


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.