Dimarts, 29/7/2014
667 lectures

Les 500 pel.lícules de Ramon Robert Vilaseca

De sobte, allò que és rutina es converteix en un esdeveniment. Obrir uns quants correus electrònics cada dia comporta aprendre a llegir en diagonal i a seleccionar amb un únic ull el que interessa, mentre amb l’altre ja s’està llegint el que ve a continuació. I quan el que ve a continuació, t’atrapa, llavors, el que cal és aturar-se i respirar. Deixar-se portar per les imatges i rememorar aquells temps de La Veu de l’Anoia a la Rambla, al costat dels Elias, l’Alert, la Montserrat, la Rosa o la Neus, aviat farà trenta anys. Recordar tots aquells que venien un cop o dos a la setmana a portar les col·laboracions, ja fos l’acudit –en Selva-, ja fos en Celdoni –la Falca-, ja fos en Ramon Robert Vilaseca, les ressenyes de cinema.

I aquí m’aturo. Xafardejant les novetats literàries de Pagès Editors d’ aquest estiu, veig que el crític igualadí publica “Les 500 millores pel·lícules de la història del cinema”, un volum amb ànima, que li ha portat més de sis anys de feina, tot i que llegint-lo, es nota que és el fruit d’ una vida abduït pel setè art, on va arribar de la mà del seu pare, Macià, d’ una nissaga de traginers, sempre amunt i avall, però que quan s’ aturava, li agradava seure en una sala a les fosques i deixar-se endur per la màgia del cel·luloide.

En Ramon assenyala que els seus primers cinemes són els de Piera, d’on prové la família de la mare i on estiuejava. Encara avui és capaç de recitar que al Savoy, a la Societat Foment i al Cinema Piscina va descobrir joies com “West Side Story” o “Spartacus”.

Després, les sales d’Igualada i les de Barcelona. Calcula que ha vist més de 10.000 pel·lícules i que té centenars de llibretes plenes amb anotacions. Ara, sol davant el perill, n’ha fet una tria. És la primera vegada que en català algú escriu un llibre d’aquestes característiques, amb una fitxa per cada un dels 500 títols escollits amb un fragment de diàleg o de monòleg, amb fotografies, i amb uns apunts, “Made in Ramon”, que no em puc resistir a copiar en el cas de “La Guerra de les Galàxies” i de “Ratatuille”.

De la primera, entre d’ altres consideracions, diu: “Una espectacular i de vegades excitant pel·lícula d’ aventures siderals” i de la segona afirma que “importància fent lloança del valor de l’ amistat, de la família, de la perseverança de ser un mateix, la pel·lícula s’ assaboreix amb delectança i proporciona gairebé dues hores de cinema en majúscules”.


En aquests dies decebedors i de molta calor, un pot fer-se amb un llibre honest, personal i subjectiu, de paper setinat i amb una bona realització.

Suposo que queda per a una altra ocasió, un volum per analitzar el fet que a la Igualada del 2014 no hi hagi cap sala de cinema oberta. En Ramon no té paraules per descriure aquesta situació i només diu que és com si a la ciutat no hi hagués cap biblioteca pública.

Bon estiu i millors lectures.

Altres articles de Irene Dalmases

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.