Dijous, 2/10/2008
340 lectures

Amadeu Hurtado

El nom d’Amadeu Hurtado és avui desconegut per a una gran majoria dels catalans. En el seu moment, però, va arribar a ser conseller de la Generalitat amb el seu amic Francesc Macià i l’any 1934, com a bon jurista que era, l’administració catalana, governada per Lluís Companys, li va demanar que defensés a Madrid la Llei de Contractes i Conreu que havia aprovat el Parlament de Catalunya i que el Govern de la República, dirigit aleshores pel valencià Ricard Samper, sota la presidència de Niceto Alcalá Zamora, havia recorregut. Quaderns Crema acaba de publicar un dietari escrit per Hurtado durant el període en què va estar treballant en el cas, que és un document saborós i que ens porta a concloure que algunes de les situacions que ell va viure fa més de setanta anys avui es repeteixen, tot i els canvis dels temps i que ara hi ha telèfons mòbils, correus electrònics i un pont aeri entre Madrid i Barcelona que bull més que mai. Al llarg de la lectura –és fa inevitable- és constant la temptació de canviar la allà anomenada Llei de Contractes i Conreu per aprovació de l’Estatut o per nou finançament autonòmic i adonar-se com de lluny estem encara els uns dels altres i com de difícil serà canviar les tornes.

Home d’esquerres, tot i que no partidista, Hurtado escriu de forma clara frases que avui, a les acaballes d’aquest 2008 de crisi, tenen una vigència impressionant. Reconec que he deixat moltes planes subratllades del dietari de l’advocat originari de Vilanova i la Geltrú, i per a aquest espai d’aquest nou mitjà de comunicació no puc resistir-me de copiar-vos un petit paràgraf. Reflexioneu-hi i si no teniu encara aquest llibre i el tema us interessa, correu a la llibreria a adquirir-lo. Diu aquest també periodista: “Poble, el nostre, amb l’esperit feble d’un perseguit, no sap encara trobar la força interior que l’aixequi a la jerarquia de rector, i es complau en aquest paper de desvalgut que troba en el sofriment, real o imaginari, el motiu de la protesta eterna, sense la qual la vida li resulta sense objecte”.

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.