Dijous, 12/11/2009
329 lectures

Catorze càrrecs i cinc fills a càrrec

Aquests dies de fortes ventades sembla que els partits polítics de casa nostra s’hagin posat d’acord per airejar algunes de les seves vergonyes. Arrel del cas de presumpta corrupció urbanística a Santa Coloma de Gramenet han posat en marxa el ventilador i ens hem acabat assabentant, per exemple, que Anna Hernández, esposa de José Montilla, tot i que només cobra un sou com a diputada de la Diputació, ocupa catorze càrrecs públics diferents, mentre que l’ara secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, quan era conseller en els governs de Jordi Pujol n’havia arribat a ocupar 41, suposo que cobrant també només un sou per la Llei d’incompatibilitats.

Ambdós personatges, a més, són mare i pare de família, respectivament. I és aquí on m’aturo, perquè és on avui em rasca, especialment, perquè porto una setmana fent mans i mànigues per complir com a periodista a l’agència de notícies que em paga cada final de mes i com a progenitora de dues nenes que han tingut la idea de posar-se malaltes de grip de forma consecutiva.

Més que barallar-se i avorrir al personal amb disputes que no porten enlloc, tant la senyora Hernández –mare de cinc criatures- com l’inefable Felip Puig, que crec que només en té dues, podrien explicar públicament per tot el territori com s’ho fan per compaginar vida laboral i vida familiar sense perdre un llençol a cada bugada. Amb els anys que porten complint amb tota mena de tasques i obligacions segur que ens il•luminarien i ens ajudarien a casar les peces del trencaclosques de les nostres grises i, actualment, febroses vides. Parlant la gent s’entén. Seria provar-ho. I no ho dic gratuïtament. Fa una dècada, quan va néixer la meva filla petita, la meva ginecòloga de la Maternitat (sanitat pública) era una doctora agradable que sabia escoltar-me quan en postures no massa còmodes li comentava que el dia hauria de tenir 28 hores per poder arribar a tot arreu. Ella assentia i comprenia tot el que li deia. Un dia, tot girant una pàgina de La Vanguardia vaig quedar gairebé sense esma. Aquella dona empàtica, la doctora Muntaner, era l’esposa de Josep Piqué i mare de dues noies i un noi. En la meva imaginació, igual com passa, per exemple, amb els locutors de ràdio, m’havia fet una composició del marit i la canalla de la metgessa que tan bé coneixia els meus baixos fons que res tenia a veure amb el llavors ministre d’Aznar. I malgrat tot, sempre n’he guardat un bon record, perquè no enganyava quan parlàvem del que comportava a tombants de segle el dia a dia, especialment, per les dones.

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.