Dijous, 17/10/2013
353 lectures

La dona de negre no tenia la regla

Diumenge, deu del matí. Ella encara no ho sap, però avui arbitrarà el seu primer partit oficial. Durant l’any ha seguit i ha acabat aprovant un curs de la Federació de Futbol, interessada a introduir les dones en el món de l’arbitratge. Li han dit que li toca un partit amistós a Can Zam, a Santa Coloma de Gramenet. Un cop canviada i vestida de negre, amb els cabells recollits en una cua, li comenten que el partit és de Lliga de pre-benjamins, entre dos equips de nens –i una nena- d’uns set anys d’edat, un dels quals va capdavanter a la classificació.

Hi ha expectació entre els pares d’un equip i l’altre per veure com ho farà. I la noia no els decep. Als pocs minuts, s’equivoca i xiula una pilota que l’equip blau ha tirat fora com si l’hagués tirat l’equip vermell, els líders de la lliga.

Després, mou els braços en la direcció que no toca i els progenitors dels nens s’obliden d’ells i comencen en veu alta a retreure-li a la jove tot el que fa malament.

En un moment donat, un dels homes no pot evitar de cridar que segur que té la regla, mentre que un altre es pregunta quants diners deu haver cobrat per xiular de la manera que ho fa.

Una de les mares, amb caçadora negra, s’esgargamella repetint de forma constant que amb les seves decisions només fa que embolicar els nens.

Una de més comprensiva, reconeix que li sap greu el que està passant perquè és una noia i no s’està de dir “pobreta”.

Per sort, ella (no vull ni imaginar què li dirien si, a més, fos lletja) està massa capficada amb el que passa al terreny de joc i no capta les floretes que li tiren.

Al damunt, per rematar-ho, haurà de xiular un clar penal en contra dels petitons de vermell, els que tenen els seguidors més sorollosos, perquè ells, els nens, la veritat, és que també estan tan capficats seguint la pilota que no aixequen mai la veu.

En acabar, al cap de quaranta interminables minuts, la noia de negre dirà que encara bo que el nen de blau ha fallat. Potser com ella, era la seva primera vegada. I, possiblement, no serà la última per cap dels dos.

Irene Dalmases

Altres articles de Irene Dalmases

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.