Dijous, 10/2/2011
418 lectures

Igualada, ni venda ni lloguer

A punt de viure el món un canvi de dimensions que encara es desconeixen per tot el que està succeint a Egipte i al Magrib, amb mobilitzacions mai vistes, a partir d’un ràpid moviment de tecla d’ordinador i d’un cop sec de ratolí, aquests dies també he estat testimoni del que costa a una jove parella igualadina, amb fill petit, accedir a un habitatge. I no serà perquè a la ciutat no hi hagi oferta. Tot va ser comentar-nos que volien iniciar una nova vida en un nou espai, que jo –els caps de setmana que passejo per la capital de l’Anoia- no paro de veure en finestres i balcons cartells amb les lletres “venda” o “lloguer”. Fins i tot, hi ha algun edifici, d’ondulants formes, on hi ha més anuncis d’aquests que llums encesos en pisos ocupats.

I tanmateix, ja sigui, perquè els bancs no deixen un duro o perquè els preus encara segueixen alts, malgrat estar baixant des de fa un parell d’anys, els meus amics, a la trentena i amb feina, han suat per fer-se amb uns metres quadrats per ells. I no seran de propietat, perquè no tenen diners estalviats i han acabat entrant en el circuit del lloguer. Pel que hem anat parlant, hi ha una bossa de pisos “normalets”, entre els 400 i els 500 euros, fins i tot moblats, però als que els falta calefacció o tenen un bany en condicions ímfimes o una cuina que necessita una rehabilitació.

Posats a escollir i, com que el que guanyen entre els dos els ho permet, han entrat en la categoria dels de 600 euros al mes. Per les imatges que ens han mostrat, no es pot dir que estiguin malament, però a mi em sembla una quantitat més que considerable per una ciutat com Igualada. I més si penso que amics meus que es van comprar habitatges als anys noranta, a la ratlla dels cent metres quadrats i al centre, van pagar entre nou i deu milions de pessetes. Ho sé, digueu-me antiga.

Per no parlar de les obres que han quedat paralitzades, que aquests dies també n’he contat unes quantes. Algunes en vies centrals de la ciutat. Què passarà amb tots aquests esquelets de ciment d’aquí a quatre dies? Qui s’ha de fer càrrec del seu enderroc o del seu acabament?

Mai he combregat amb els membres del moviment okupa, perquè més que revolucionaris em semblen frescos, però veient com està el pati venen ganes d’arreplegar un gos, calçar-se unes botes negres i vestir de fosc per fer una foguera a tanta especulació.

Altres articles de Irene Dalmases

1 Comentaris

A

Antoni

Igualada

21 de juliol 2016.20:01h

Respondre

Me parece que tu opinión parte del sentido común, el mismo q se te fué impuesto en la escuela y la sociedad. Sólo desprendiendote de él podras entender como el poder se ha hecho cargo de la... Llegir més vida. Justamente es por ese motivo que la privatización de la vida instaurará un Estado-Guerra permanente donde la población buscará recuperar su control sobre las condiciones físicas olvidando definitivamente el marco intelectual y racional que nos permitria una solución real.
Digo eso porqué me parece un articulo muy vacio sobre un tema tan importante. La okupación es una protesta contra la descriminación de clases y estigmas sociales. Si a ud. Le parecen frescos es seguro que nunca se vió en la situación de pobreza e inseguridad vital que sufren la gran mayoria de ellos.

Salutacions cordials d’un antropoleg Igualadí.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.