Dijous, 27/1/2011
416 lectures

Al lavabo amb l’actriu Clara Segura

La dona voluptuosa que fa una estona volia tirar-se al carrer des del terrat d’un alt edifici és ara retocant-se el maquillatge al mateix lavabo en què entro corrent i amb moltes ganes de buidar la bufeta. Sempre la mateixa sensació després de veure una pel·lícula. L’abdomen em tiba i necessito destensar-lo. Estem les dues soles. L’actriu i la periodista que després haurà de fer preguntes davant altres companys sobre un film que no li ha agradat. El silenci es pot tallar a cop de tisora. I si hi ha una cosa que em posi especialment nerviosa és que algú senti com evacuo. Apunto el rajolinet, que surt a velocitat supersònica, cap a les parets de la tassa, però abans no ho aconsegueixo em sembla que s’amplifica dins del petit espai el soroll d’un líquid xocant contra un altre líquid. Segur que ho ha escoltat. Perquè jo escolto com es passa el llapis d’ulls per les parpelles, des de dintre el meu cauet. Tiro la cadena, que tot s’ho emporta, però ella, la Clara Segura, continua davant del mirall quan surto. Com que de petita em van ensenyar a saludar en situacions com aquesta, malgrat no conèixer de res a la jove, dic un ‘hola, com va?’ que vol sonar natural, però que em surt gutural.

Crec, però que no se n’adona —deu pensar que habitualment parlo així— i com qui no vol la cosa m’explica que anar amb moto per la ciutat comporta que després t’hagis d’arreglar si tens una compareixença pública. Contesto, sempre provant de fer una broma fàcil, que això a les actrius d’Hollywood no els passa perquè es desplacen d’un lloc a un altre dins d’una limusina.

La dona catalana més ‘Sofia Loren’ em mira a través del mirall, mentre jo vaig rentant-me les mans, i precisa que prefereix circular damunt de dues rodes que no en un cotxe luxós. ‘Això ens ajuda a tocar de peus a terra i a estar entre la gent’. No puc estar-hi més d’acord i m’agradaria aplaudir-la i continuar la conversa, però, definitivament, m’he bloquejat i ja sé que en aquestes circumstàncies sóc incapaç de dir-li que em vaig emocionar amb la pel·lícula ‘Mar adentro’ o que era una incondicional de la sèrie ‘Porca Misèria’.

I no serà perquè en altres lavabos, sense anar més lluny el de la feina, no hi hagi mantingut xerrades d’alta volada o hagi conegut confidències inconfessables que ara tampoc no toca esbombar.

Altres articles de Irene Dalmases

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.