Dimarts, 15/12/2015
1517 lectures

Un nadó en acollida

Són joves i capaços. Una parella d’una ciutat catalana qualsevol que un bon dia decideix que més que adoptar una criatura el que volen és acollir-ne, tant se val l’edat. I comencen els tràmits per poder ser mereixedors d’aquesta responsabilitat. Passen totes les proves que s’han de passar i un matí de tardor reben una trucada telefònica que serveix per informar-los que a l’endemà els esperen en un hospital, perquè acaba de néixer un nadó, tot plegat tindrà tres dies, i que ja el poden recollir. En uns pocs minuts la vida els canvia completament i les dues persones es converteixen en pares. Els ulls brillen, mentre el seu gest ens emociona i, siguem sincers, ens provoca una sotragada, que ens porta a la reflexió.

Nosaltres, per egoistes, no seríem capaços de fer aquest acte altruista. Ens coneixem i sabem que ens costaria molt, molt, amb la intensitat amb què es viu l’arribada d’una personeta al món, deixar-la després, de nou, en altres mans. Perquè, a diferència de l’adopció, l’acollida és només temporal i queda molt clar quan t’hi impliques que al cap d’uns mesos aquella criatura retornarà al seu entorn familiar.

Mentre, li hauràs curat el melic, l’hauràs banyat per primera vegada a la seva vida, hauràs lluitat contra els emprenyadors còlics dels primers mesos. Potser, hauràs passat alguna nit sense dormir per una otitis i també hauràs estat testimoni dels primers somriures, els primers sons en forma de paraules. L’hauràs acompanyat quan gateja i li hauràs cantat a cau d’orella perquè s’adormi mentre el bressoles.  L’hauràs modelat per la resta de la seva vida. I ella a tu també t’haurà modificat per dins i per fora per sempre més. 

 

 

 

 

4 Comentaris

A

Anna Pujabet

IGUALADA

31 de desembre 2015.09:25h

Respondre

Enhorabona, ja no tan sols per la benvinguda del nadó a les seves vides sinó i també per fer-ho amb la consciencia de saber que serà temporal. Així ha de ser, així és com hauríem de... Llegir més comprendre tots la maternitat. Segons la meva opinió.
Al final, els pares, això és el que som; uns tutors temporals amb una prioritària preocupació; fer-los autosuficients per ser capaços de poder prescindir de nosaltres quan abans millor.

R

Rosa Maria Basas

Igualada

16 de desembre 2015.13:12h

Respondre

Feliçitats parella, sou valents, teniu coratge, li esteu donant en aquesta criatura el que ella potser no pot tenir, el carinyo vostre. Endevant i ánims, doncs els necessitareu per mes endevant,... Llegir més el que esteu fent ja mai te volta enrrera ni mai tornareu a ser els mateixos. Manque jovent com vosaltres en aquest mon que estem vivin. Reitero FELIÇITATS i gràcies.

M

M A Villalon

Barcelona

16 de desembre 2015.12:25h

Respondre

Uf ...????????
Gracias a personas como ellos , este bebe recibirá cuidados y mimos que quizas los padres , por motivos personales , no le pueden ofrecer.
En el recuerdo siempre tendrá grabados... Llegir més caricias , petonets que serán la base para su desarrollo.
Gracies parella????????

r

rosa

igualada

16 de desembre 2015.09:17h

Respondre

Possiblement que en el moment que tingui de tornar a casa seva i encara que et preparis per aquest fet sigui dolorós però l’ experiencia viscuda tot el temps que l’has tingut sota la teva... Llegir més responsabilitat amb la qüantitat de ”regals ” amb emocions que t’ha regalat per sempre més... no té preu......
Amb maravella a la gent amb aquesta valentia..

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.