Dijous, 12/5/2011
290 lectures

Nena, què seràs de gran

Tremolo cada vegada que una de les meves filles em lliura un sobre amb una nota de l’institut on cursen la ESO, perquè sempre és per anunciar reunions a hores intempestives, com les quatre quinze o dos quarts de sis de la tarda. (Quan eren més petites i tenia les tardes lliures a partir de les cinc, les convocatòries de l’escola de primària eren a les nou del vespre). Ara no. Sempre arribo amb la llengua fora i sabent que hauré d’ocupar una de les cadires de les últimes fileres de la sala d’actes, perdent-me, segur, importantíssimes aportacions d’alguna de les mares de la primera fila.

L’última vegada que em va passar això, va ser fa un parell de setmanes, quan ens van demanar a tots els pares i mares de tercer una estona del nostre temps per explicar-nos quines optatives podrien cursar l’any que ve els nostres estimats adolescents.

Amb un micròfon en una mà i a toc de tecla per anar canviant les pàgines d’un PowerPoint, la directora d’ESO va anar desgranant les diferents assignatures que hi ha a quart. Als dos minuts, servidora de vostès ja estava amb atac d’histèria i amb ganes d’engegar-ho tot a rodar. Seguint el full que m’havien donat a l’entrada i la gran pantalla que es va desplegar a l’escenari de la dita sala, m’havia ofegat en el mar d’itineraris que se’ns presentaven i ja no sabia que volien dir les lletres “CFGM”, que aquella dona no parava de pronunciar, ni sabia trobar la diferència entre l’itinerari Artístic i l’Humanístic i m’havia fet un embolic amb el significat de 1h/s, 2h/s, 3h/s i 9h/s. Tot i que amb el bolígraf intentava marcar possibles assignatures, tenint en compte que la nena gran de casa no té cap gràcia per les matemàtiques, ni per la física ni la química, no em quedava clar si podria fer, tanmateix, informàtica, tecnologia i francès.

Al damunt, ens van estar advertint que era fonamental que juntament amb els nostres fills, a casa, no ens equivoquéssim en la tria, perquè d’allò depenia poder fer una carrera universitària o una altra, una vegada conclòs el batxillerat.

Per Déu. Als quinze anys, amb totes les hormones desbocades recorrent les venes i fent cada dia descobertes més espectaculars, hem de fer triar als nostres fills si volen ser diplomats en Nutrició Humana i Dietètica o llicenciats en Antropologia Social?

En quin cap cap?

Altres articles de Irene Dalmases

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.