Dijous, 23/8/2012
377 lectures

No puc desconnectar

He viscut tres setmanes amb l’ordinador parat i sense telèfon mòbil. Crec que ho he superat positivament i no hauré d’anar a l’ambulatori perquè el metge de capçalera em doni una ullada. Això sí, hauré de començar a fer passos per demanar hora per una revisió mèdica amb moltes proves, perquè aquests dies de vacances han estat la constatació que m’he fet gran, que els anys no passen en va i que pertanyo a una època analògica, molt diferent a la digital de les meves filles adolescents.

Van a la piscina amb el cel·lular, el tenen a la tauleta de nit, hi escolten música mentre van en cotxe, diria que busquen amb obsessió llocs amb Wifi per enviar missatges gratuïts de mitges paraules, punts suspensius i molts símbols d’exclamació a amigues i companys de classe que, com elles, també estan estirats en una platja més o menys llunyana o a la terrassa d’un bar prenent un refresc. Si es convoquessin uns Jocs Olímpics de moviments de dits, guanyarien la medalla d’or o la de plata, perquè dretes, caminant o aturades esperant el canvi de color d’un semàfor premen les tecles millor que el virtuós pianista xinés Lang Lang. I això que no compten amb aparells punters com altres coneguts seus amb prestacions que ni les sondes espacials de la NASA.

Gairebé hem de posar normes perquè durant les hores de menjar, en aquests dies que ho podem fer tots junts i sense presses, aquests petits aparells estiguin apagats i no interfereixin en les sobretaules, sempre interessants, on sorgeixen records de quan eren més petites o apareixen qüestions que tan poden anar sobre què ens ha portat a la crisi econòmica actual a quin ha estat l’impacte que ha tingut la religió al llarg dels segles.

Clar que també poden sorgir comentaris d’elles mateixes quan, com fa uns dies, teníem al costat en un restaurant una família de pare, mare i fill adolescent i el progenitor, que ja passava dels cinquanta, no va parar en tota l’estona de manipular un mòbil, sense dirigir la paraula als seus dos acompanyants. També es van fixar en aquelles dues dones que vam trobar en un bar, menjant un gelat i només conversant a través dels seus telèfons. Després van callar i aplicades, segurament, van entrar en el món del 'WhatsApp'.

Altres articles de Irene Dalmases

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.