Dijous, 5/1/2012
414 lectures

República de Reis Mags

No ha dormit gens bé. S’ha passat la nit donant voltes i ara que sona el despertador creu que no ha aclucat l’ull. Però sí que ho deu haver fet, perquè li ve al cap la imatge d’una casa de cortinatges gruixuts –ha somiat- similar a la que es descriu a la novel•la negra que porta aquests dies a la bossa i que treu ja sigui a l’autobús, ja sigui abans de ficar-se al llit. Porta uns dies neguitosa pensant en el vespre del 5 de gener. Quan va rebre la trucada no s’ho podia creure. I ara que s’acosta el moment, no pot fallar. Sense cap mena de dubte, farà el paper de la seva vida. Mantindrà en tot moment el capteniment i no es deixarà superar per les circumstàncies. Encara que s’hagi aixecat com cansada i amb la panxa fent sorolls.

El vestit fa hores que reposa en un dels armaris de l’habitació i ja li han dit que no pateixi a l’hora de transformar-se. Una colla de persones es desplaçaran fins a casa seva i l’ajudaran, perquè tot sigui més fàcil i flueixi. El que no ha de fer és parlar. Això, segurament, és el que més li costarà, perquè es coneix i sap que tenir la boca tancada no va amb ella. Però ha acceptat aquesta única condició, perquè el que li han ofert ho val tot. Té bona memòria i recorda amb nitidesa les primeres nits de Reis al pis de ca la iaia a la Rambla, el disgust i les llàgrimes a la cuina de casa els pares quan va confirmar que els únics mags són els que actuen al teatre i quan els seus fills eren petits i quedaven paralitzats davant dels patges.

Avui, seurà a la carrossa, i magnànima tirarà caramels, fent-se la promesa que no els llençarà amb molta força, malgrat reconegui cares poc amigues a l’altra banda del carrer. Saludarà a tort i a dret. Escoltarà les paraules de l’alcalde (a qui va conèixer de nen, amb pantalons curts, pujant un ascensor) i totes les que li diguin aquells que se li acostin.

Per damunt de tot, però, provarà de fer feliç a molta gent. Com avui ho és ella. Encara ressona als dinars familiars, l’anècdota que explica la mare des de fa anys. 'Us recordeu de la vegada que li van preguntar a la nena què volia ser de gran i ella va respondre, sense pensar-ho: algun dia seré Melcior, Gaspar o Baltasar a la festa dels Reis d’Igualada'.

Altres articles de Irene Dalmases

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.