Dijous, 27/5/2010
456 lectures

Sempre són els diners, estúpids

El talent i la imaginació incommensurables de Tolstoi permeten a qualsevol hora del dia i època de l’any participar en la batalla d’Austerlitz des del cavall del vell general Kutuzov o endinsar-se pels palaus de Sant Petersburg, amb dones de vestits frondosos i homes fumadors tancant negocis. Més enllà dels amors de Natatxa, dels pensaments del príncep Bolkonski o de les fugides endavant de Pere Bezukhov, una novel·la immensa com ‘Guerra i Pau’ serveix per fer-se amb un món, olorar-lo, patir-lo, reconstruir-lo i guardar-lo, finalment, en un racó de la memòria. El luxe dels grans balls i els opípars sopars es contraposa sempre amb les escenes de la guerra, on uns quants planifiquen les batalles, mentre uns molts —la carn de canó— s’enfanguen fins les celles, descalços i borratxos moltes vegades, a la recerca d’una mort segura. Uns generals emplomats (alguns també acaben morint) decideixen els destins d’aquesta massa sense que els tremolin les mans i només pensant en ampliar els límits dels territoris que ja posseeixen.

Com que últimament gairebé tots hem pogut viatjar a Nova York, comprar-nos un pis i sortir de cap de setmana ens pensàvem que formàvem part d’una nova noblesa i vivíem sentint-nos uns elegits pel destí. Ja no calia patir. Però han començat a sonar les alarmes i avui som com aquells capgrossos que agafàvem de petitets i col·locàvem en un petit recipient rodó, sense capacitat de canviar el pas, donant voltes i més voltes sense sentit en una aigua embrutida. Només sabem que ens encalcen uns taurons, voraços, amb capacitat per fer trontollar l’economia d’un país sencer i de posar contra les cordes les capacitats de tres o quatre estats més. I sense perdre llençols a les bugades. Hi ha especialistes en això dels mercats que parlen d’uns beneficis mínims del 25 per cent. Com que no vull fer demagògia, no escriuré que, mentre a vostè i a mi ens baixaran els sous, ens apujaran l’IVA i ens amenaçaran amb un Expedient de Regulació d’Ocupació, perquè no hi ha una altra solució possible en aquest món global. Almenys, el vell general Kutuzov sabia que el seu enemic era l’exèrcit de Napoleó, perquè nosaltres...

Altres articles de Irene Dalmases

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.