Dijous, 1/11/2012
481 lectures

Va, Alícia, que t'ajudo a fer por!

Ens heu de fer por oi, Alícia? És la consigna seguida de manera unitària per polítics, periodistes, militars... que no poden entendre què està passant a Catalunya. És sabut que utilitzar l’argument de la por és també la reacció més previsible, més primària i, segurament, més estúpida de totes. De la mateixa manera que el gos com més borda, és perquè té més por, els partidaris d’una Espanya antiga, eterna i inamovible demostreu la vostra feblesa amb aquesta reacció.

Però, saps què, Alícia? Gràcies a tu i a gent com el Mariano, el Wert, l’Asnar, el Bono i el Rubalcaba, Intereconomia, el Pedro Jota, la Rosa Díez, ens esteu ajudant molt, esteu fent molt pel país. Ens van bé les reaccions de la gent com tu, desmesurades, sobreactuades, histriòniques, amb un to crispat, el dit aixecat i una mirada amenaçadora. Ens assegureu que es trencarà la convivència i la pau social. Que els pensionistes catalans ja es poden oblidar de cobrar la pensió. Que Europa no ens acceptarà i que no tindrem moneda. Que els títols universitaris deixaran de tenir valor. Que els pagesos deixaran de cobrar la subvenció per la collita. Que la gent serà obligada a parlar català i que hi haurà controls als patis de les escoles per castigar els nens que parlin en castellà. El fet que el poble manifesti què vol ser, segons vosaltres, ens portarà al no res (ells diuen “la nada”). Proclameu que el govern ha de garantir la unitat d’Espanya i que actuarà sense cap complex, al mateix temps que ens expliqueu com ens estimeu.

Ens va bé, Alícia, que aneu amenaçant. Ens fa més forts. Per això, et dóno més arguments per si els vols utilitzar aquests dies en campanya.

Evidentment està per veure si el sol sortiria cada dia, en una Catalunya independent. Estaríem sols davant d'un món hostil, parlant una llengua minoritària, obsessionats a mirar-nos el melic... Possiblement tornarà la barbàrie, una vida rural i cretina, un regne de taifes corrupte i primitiu. Les coses no ens aniran bé, és clar. A més de perdre la condició d'europeus (potser passarem a ser asiàtics?) ens quedaríem sense moneda, sense capacitat per comerciar, obligats a l’intercanvi. Seríem un país petit, aïllat, proscrit, ple d’enemics.

Quedaríem fora d’organismes internacionals. Un país sense llei, sense ordre, sense control. La propietat privada quedaria en entredit? Qui la garantiria? El cadastre? Les gestions notarials? La seguretat bancària? Els testaments tindrien validesa? I els contractes? Els funcionaris, qui els pagaria, qui els manaria? Justícia? Possiblement tornaríem a la llei del talió. El caos és a les portes de casa nostra.

Quin serà el sistema de mesures i pesos amb què ens hem de moure? Evidentment, no tindrem cabuda ni dins del sistema mètric decimal, que apliquem la lògica aristotèlica, està per veure que calculem en base 10 i que els valors de la taula periòdica dels elements mantinguin la validesa en territori català. Ningú no ho garanteix, quina autoritat científica es mullarà per nosaltres?

És possible que els microbis, els virus i els paràstits es reproduïssin amb més virulència, en una Catalunya independent. Malalties com la llepra, el goll, la verola, l’escorbut i la solitària proliferaran sense control entre els catalans que insensatament demanin el dret a decidir.

Deixarien de funcionar els semàfors. Els trens no portarien enlloc. Internet quedaria tallat. L’aigua deixaria de ser potable. Hi haurà bufetades per un litre de gasolina. S'ompliria el país de delinqüents i malfactors, que viuen còmodament en un país sense llei. El turisme passaria de llarg i augmentaria la possibilitat d’algun terratrèmol, o alguna erupció volcànica a la Garrotxa. Hi ha tantes coses dolentes que ens poden passar, només perquè decidim que volem explorar un camí que ens faci sentir bé!

Ens podem equivocar. Un poble també es pot equivocar. Però quan sortiu, Alícia, els polítics com tu, a les tribunes públiques a fer-nos por, no us adoneu que més que espantar-nos esteu reconeixent que ja hem començat a caminar i cada vegada estem més allunyats d’allà on ens voldríeu tenir reclosos, que la nostra marxa cap a la independència és real i que els qui esteu espantats de veritat sou vosaltres. I allò que verbalitzeu són les “vostres” pors.

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.