Dimarts, 6/7/2010
624 lectures

Que bo que ets, Mohamed Jordi!

Si no escolteu un programa de ràdio que es diu La competència (de dilluns a divendres de 12 a 1) a RAC1 no entendreu res del que us diré. Disculpeu-me. Jo, de fet, tampoc no el puc seguir habitualment en directe, però es pot trobar per internet i escoltar-lo enllaunat quan vagi bé. Al final de l’article us ofereixo un enllaç on es poden escoltar els podcasts dels programes del darrer mes.

La competència és un programa d'humor que va néixer amb el difícil repte de substituir el Minoria absoluta, aquell altre gran programa que dirigia el Toni Soler i que va ser l’embrió de programes televisius d’èxit com Polònia i Cracòvia. I a fe de món que ho ha aconseguit! En poc temps, els responsables del programa, els Òscars, han consolidat un programa totalment diferent de l’anterior, amb personalitat pròpia i humor intel·ligent. Entre la tropa de personatges que circulen per aquest programa n'hi ha un que em té el cor robat: el Mohamed Jordi.

Ets una troballa, Mohamed Jordi. Perquè ets la combinació i la suma de dues radicalitats aparentment allunyades: la radicalitat catalanista i la radicalitat musulmana. A tu, Mohamed Jordi, ningú no gosarà posar en qüestió la teva absoluta catalanitat. Tens el nivell D de català, no toleres que s’utilitzi malament i s’empobreixi la nostra llengua i corregeixes i esmenes a qui s'equivoca. Ets independentista fins el moll de l'os (proper a Reagrupament, tot i que no t'acabes de definir del tot) i no tens cap vergonya a entonar els Segadors sempre que calgui. Quan pots, obres el balcó i t’adreces al teu poble, congregat a la plaça, com feien Macià i Companys, i llances proclames incendiàries a la multitud. Si es transigeix t’emprenyes amb els teus compatriotes que tenen (tenim?) sang d’orxata: “Què passa, que se’ns pixen a la boca i...?”. El 10 de juliol aniràs, és clar, a la manifestació.

La segona radicalitat que et caracteritza és la musulmana. Aquesta és més coneguda. La mantens amb molt orgull i amb tots els tòpics del cas: la croada contra la carn de porc i en defensa del xai, la cantarella amb aire morisc que utilitzes cada dia, el costum de qualificar de racista qualsevol persona o idea contrària a tu o als teus principis, la proclamació de la teva fe i els teus rituals religiosos, la identificació amb el col·lectiu magribí i, si cal, una certa admiració cap a fonamentalismes ben coneguts.

Però, a més de radical, Mohamed Jordi, ets tendre, encantador, innocent i entranyable. Bon jan. Ens has ensenyat una nova sonoritat de la nostra llengua. Una entonació i una fonètica que permet als guionistes fer constants jocs de paraules. M’agrada quan t’emprenyes i et crispes i la veu se’t torna aguda i fas galls. Ric molt quan et poses en guàrdia i et mobilitzes i fins i tot ets capaç de provocar una jihad per una qüestió banal. Ets autèntic! I saps què? M’agradaria conèixer algun de Mohamed-Jordi de veritat!

Llàstima que només siguis una veu a la ràdio.

http://itunes.apple.com/WebObjects/MZStore.woa/wa/viewPodcast?id=330984064&subMediaType=Audio

Altres articles de Jaume Farrés

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.