Dijous, 26/5/2011
555 lectures

Primer els de casa

Avui tinc l’article fàcil.

M’hauria de limitar a desqualificar i a posar a parir les 1000 persones que a Igualada, les 350 que a Calaf, les gairebé 66.000 que a tot Catalunya van votar Plataforma per Catalunya. L’estómac em demana fer-ho. Em quedaria descansat. Podria tractar-los a tots de racistes, per haver votat aquesta mena de partit que no s’amaga de situar la immigració com el centre de tots els problemes. I la mà dura contra aquest col•lectiu, com la solució.

Podria tractar tots aquests votants de feixistes. I em quedaria a gust. I els podria recordar que en aquest país s’ha lluitat per la llibertat i la igualtat de les persones. I proclamar amb tota la vehemència que no estem disposats a acceptar principis totalitaris o idees que atiïn l’odi o la desigualtat o la marginació per raó de raça, d’origen, de creença religiosa o de costums. Que fan trampes i utilitzen les eines de la democràcia, per actuar de manera antidemocràtica, amb amenaces i coaccions que s’han pogut sentir durant aquesta campanya.

Els podria renyar i dir-los que tinc la sensació que el seu vot no ha estat prou madurat i que han votat des de l’odi irracional i no des de la responsabilitat. Que no es pensin que tot els problemes que té el país, la ciutat i ells mateixos es poden resoldre evitant que el 2015 les nenes d’Igualada saltin a corda pels nostres carrers vestides amb un burka. Això és el que els assegura aquest partit. Quedaria molt bé parlar de vot immadur, irresponsable i perillós.

En fi, que escrivint un article contra els votants de Plataforma per Catalunya em guanyaria l’admiració i el respecte de la gent progre, conscienciada, madura, formada, compromesa, multicultural, solidària, democràtica, pacífica i potser fins i tot indignada.

Però no. Encara que em costi no ho puc fer perquè m’equivocaria. Si considerés tots aquests 66.000 votants de la manera que he dit estaria caient en el menyspreu, l’odi i la intolerància, els mateixos mals que els estic criticant. És tan erroni i pervers considerar que els estrangers són uns lladres, uns bruts o que causen la inseguretat, com considerar que els votants de Plataforma per Catalunya són uns totalitaris, uns violents o uns irresponsables. Si fem això estarem alimentant postures extremes que encara els donaran més força. Aquesta mena d’idees i de persones necessiten sentir-se acorralats per créixer.

Segurament que hi ha 1000 igualadins i 350 calafins i 66000 catalans que han pres aquesta opció política per alguna raó. No se’ls ha de blasmar, ni prohibir, ni menysprear. S’ha de deixar que, com a ciutadans, s’expressin, escoltar i mirar d’entendre què els ha portat fins aquí. No m’agrada escriure això, però tan indignats deuen estar els milers de persones que acampen a les places del país com aquests votants d’extrema dreta. Per raons diferents, equivocats o no. Més simpàtics o menys agradables.

Si creiem en la democràcia deu voler dir que qualsevol votant mereix ser respectat.

Encara que voti Plataforma per Catalunya.

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.