Dijous, 3/11/2016
1177 lectures

Castanyeres 2.0

Quan arriben els dies de Tots Sants, malgrat que cada any faci menys fred, els carrers del centre d’Igualada s’omplen de parades de castanyes que s’instal·len  de manera aparentment anàrquica en cantonades estratègiques, llocs de pas i punts de circulació de vianants.

N’hi ha moltes. Són canalla molt jove, d’escoles, instituts, agrupaments escoltes, esplais o associacions diverses que tenen cada parada identificada, decorada amb els cartells, els colors, els símbols, logotips, banderes o els escuts que els representen. En cada parada hi sol haver moltíssima més canalla que la raonablement necessària pel negoci que els ocupa. Uns fan foc. Uns altres van i vénen transportant “gènero” amb un carro del super. I uns altres s’ho miren sense saber massa què han de fer, però que hi han de ser, perquè en aquella hora els toca el torn.

La gràcia és que a cada 10 metres hi hagi un bidó o una barbacoa amb fusta o carbó cremant constantment. Es tracta de fer fum i pudor de gitano. Un retorn als ancestres i a les edats primitives de l’home on el foc era el centre de la civilització. En totes les colles hi sol haver uns especialistes en el control del foc. Solen ser més aviat els xicots. Si es veu que el bidó fumeja poc, cal fotre-li més paper, més cartrons, més trossos de palet, més carbó... però que cremi, que no pari de fer fum. És la gràcia. La cocció de les castanyes o els moniatos és aproximada... compta la bona voluntat. També és molt important treballar amb una sola mà. Es treballa amb l’única mà que queda lliure. L’altra extremitat, naturalment, està ocupada manipulant el mòbil. Són Castanyeres 2.0.

Les taules solen ser molt llargues i els venedors s’asseuen en fila darrere del taulell, esperant els clients que vindran, preparant paperines de diari per embolicar les castanyes, comptant els diners. Ofereixen el seu producte a crits a les persones que passen. Solen ser baladrers i descarats. De vegades alguna vella se’ls encara i els renya i aleshores l’alegria es desborda. Els clients, la majoria de vegades, són la pròpia família, els amics de l’escola o l’agrupament o els col·legues de les altres parades. La Rambla és un microcosmos que s’autoalimenta. Hi ha guitarres que passen de mà en mà i no paren de tocar. Colles de canalla asseguts en rotllana escoltant música en un aparell que porten, fent els seus rituals d’iniciació a la vida de carrer, lluny de la seguretat (i el control) de les famílies.

Amb l’excusa de la parada, els horaris familiars es relaxen. “Potser no vindré a dinar, ens quedem a la parada”. “Acabarem tard, que hem de recollir”. “Demà també hi hauré d’anar que ha fallat la Sandra”. “No sé a quina hora tornaré”. Els pares, tot passejant, com qui no vol la cosa, ens hi deixem caure, per la parada. Ens fa gràcia veure que es van fent grans. Que agafen alguna responsabilitat. Ja se sap que caldrà afluixar la pela i comprat una paperina de castanyes, o dues, “per col·laborar”. I també hi passen els avis, que intenten reconèixer els néts entre el fum i la multitud de jovent i quan els troben els compren una altra bossa de castanyes també “per col·laborar”. 

A més de les castanyes i els moniatos el comerç que s’ofereix des d’aquestes Castanyeres 2.0, és variadíssim. Pastissos i coques i llaminadures fetes per les mares de la canalla, xocolata desfeta, un porró de moscatell, tasses de brou calent (si fa fred), collarets, penjolls i artesanies diverses, samarretes, mocadors pintats, gadgets de Halloween, que no tenen manies de pureses culturals. La imaginació al poder!

Fa gràcia mirar-los la cara. El menys important és el benefici que trauran. Però s’han agafat un tros de la ciutat i se l’han fet seu. Hi planten una taula i una barbacoa i fan fum. Es reivindiquen. I toquen la guitarra o el cajón i es miren el mòbil tota l’estona. I ens diuen, any rere any: “Aquí estem nosaltres! Ja ens hem fet grans!”. I quan els veiem, tot passejant, ens adonem que són feliços.

 

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.