El català de Guardiola. El castellà (d'alguns) Mossos

Primera cosa. A la gala FIFA, celebrada a Zurich el 9 de gener, el futbol mundial va lliurar a Pep Guardiola el títol de millor entrenador de l’any 2011. Més enllà que et pugui agradar més o menys el futbol, el cas és que, quan va pujar a recollir el premi, l’entrenador del Barça va agrair-lo amb unes paraules en anglès i va acabar la seva intervenció parlant en català, per compartir el premi, recordar i donar ànims al seu ajudant Tito Vilanova que ha passat una temporada amb problemes de salut.

Amb tota la naturalitat del món, doncs, Guardiola es va adreçar al món en la llengua oficial de la FIFA, l’anglès, i també en la seva llengua pròpia, el català. Això hauria de ser la normalitat, no hauria de perdre ni un minut escrivint-ho o destacant-ho. Però tenim una llarga història darrere que fa que gestos com aquests siguin encara motiu de comentari, aquí a casa nostra, i motiu d’escàndol per algun sonat de la caverna mediàtica de Madrid, com sempre. Enhorabona, Pep!

Segona cosa. Els sindicats dels Mossos d’esquadra (no sé si en la seva totalitat), com a mesura de protesta i de pressió contra les retallades del govern, van proposar que els agents utilitzessin preferentment la llengua castellana per dirigir-se als ciutadans. A més a més, un grup de mossos va increpar a Lloret de mar el president de la Generalitat cantant estrofes de la coneguda cançó 'Viva España'. El missatge és ben clar: estan amenaçant al govern i a la població dient que si no s’accedeix a les seves peticions actuaran com l’antiga Guàrdia Civil. L’eficàcia de la mesura de protesta ha estat un desastre perquè ha provocat la indignació de la ciutadania, que no farà costat a 'aquesta' policia. I els mateixos mossos, quan se n’han adonat, han retirat la inciativa a la vista de la reacció que provocava.

Insisteixo a remarcar que els fets que exposo són proposats i executats per alguns sindicats i alguns mossos i que no es pot generalitzar ni jutjar un col•lectiu ampli i complex pel comportament d’uns pocs.

Tota la coherència lingüísica i personal que Guardiola va mostrar a Zurich, queda malbaratada per la potineria i la poca gràcia d’una mesura de protesta que juga amb la llengua (no del govern) la llengua de tots.

Altres articles de Jaume Farrés

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.