Dijous, 3/12/2015
1756 lectures

Desem la falç, segadors!

Després de cinc anys de Procés. Després de les mobilitzacions de cada 11-S, espectaculars i engrescadores. Després de la molta feina del dia a dia de la gent compromesa. Després de constatar que la lluita era desigual i de creure’ns que amb la unitat, la il·lusió i l’empenta d’un poble teníem raons i bona munició. Després de la Consulta del 9-N (2014). Després d’haver guanyat les eleccions del 27-S. Després de l’aprovació de la Declaració d’inici del procés, el 9-N (2015). Després de tantes i tantes hores esmerçades a pensar, a imaginar, a somniar un país lliure... escolto i visc el tristíssim resultat de la Jornada de Debat Nacional de la CUP a Manresa, avui diumenge 29 de novembre.

He tornat als origens, a l’himne nacional, que aquest vespre sento distant i agredolç. Triomfant? Rica? Plena? Falç? Ara és l’hora? Defensors de la terra? M’he permès, aquesta nit, reescriure’l en calent.

ELS SEGADORS
(Himne nacional de Catalunya)

Catalunya triomfant                        Catalunya està plorant
tornarà a ser rica i plena.                tornarà a ser sotmesa.
Endarrera aquesta gent                   Endavant aquesta gent
tan ufana i tan superba!                  tan ufana i tan superba!

Bon cop de falç!                              Desem la falç!
Bon cop de falç,                              No som prou forts,
defensors de la terra,                      defensors de la terra,
bon cop de falç!                              us hem fallat!

Ara és l'hora, segadors,                   Ho teníem a tocar,
ara és l'hora d'estar alerta,              somrients i amb optimisme,
per quan vingui un altre juny,          però els fanàtics “coherents”
esmolem ben bé les eines.               han glaçat aquest somriure.

Bon cop de falç!                              Desem la falç!
Bon cop de falç,                              Parem el cul,
defensors de la terra,                      preparem la cartera
bon cop de falç!                              i a callar! 

Que tremoli l'enemic                       L’enemic... tremolarà?
en veient la nostra ensenya,            Si tenim el mal a casa!
com fem caure espigues d'or,          ¿Com explicarem al fills
quan convé seguem cadenes.          la vergonya d’aquests dies?

Bon cop de falç!                              On és la falç?
Bon cop de falç,                              Vells segadors,
defensors de la terra,                      podrem somniar algun dia
bon cop de falç!                              però ara no...

13 Comentaris

i

igualadi

Igualada

3 de desembre 2015.19:03h

Respondre

Realista article Jaume, hem sap molt greu tenir-te de donar la raó. Hi ha, ja ho veus, qui vol fer la revolució i a l’hora de la veritat el que fa es riure, riure als de Madrid que s’estan... Llegir més rebolcant de tant fer-ho, ni ells mateixos s’esperaven tenir uns col•laboradors tant eficients.

La Soraya, el Rajoy, el Fernández Diaz, el Ribera i la Chacón entre d’altres no saben ni que fer per dona’ls-hi les gracies, i ells ja ho veus, encara es pensen que tenen tota la raó. Es ben veritat que l’enemic el tenim a casa, però es que a sobre és un enemic que se li enfum deixar glaçats als milers i milers de catalans que estàvem lluitant pel nostre país, els hi dona igual, la raó la tenen ells i només ells encara que es quedin sols, tant els hi fa, volen fer la revolució sense adonar-se que per guanyar-la o anem tot junts o no hi ha res a fer.

Ha estat una llàstima, però com sempre de tot se n’extreu una conclusió i en aquest cas es que amb aquesta gent no es pot anar ni d’aquí a la cantonada. Criden molt, parlen molt, es reuneixen molt, però a l’hora de la veritat no fan ni faran mai res perquè en el fons no deixen de ser allò que creuen combatre, i es que son uns dictadors incapaços d’acceptar la norma més fonamental d’una democràcia com es el joc de les majories i les minories, ells ara son la minoria però volen imposar el seu criteri per sobre de tot i així repeteixo no farem mai res.

Ò

Òscar

Igualada

3 de desembre 2015.13:29h

Respondre

Doncs jo penso que tot anirà bé, el problema és que tots juguem a fer política. Cadascú a la seva feina i una mica de confiança i optimisme.

P

Pep

Anoia

3 de desembre 2015.12:43h

Respondre

Fins a la soca dels ous dels dogmàtics, excloents i essencialistes!! Però desar la falç? Això mai. Fins que quedi un últim català dempeus amb desig de llibertat, la falç al puny i ben... Llegir més esmolada. Malgrat la CUP. En tot cas, ara ja sabem qui aposta per un front patriòtic transversal ideològicament per aconseguir la llibertat, i qui té uns altres interessos i prioritats. Només cal tenir-ho clar per a les properes eleccions.

j

joel grau llucià

manresa

3 de desembre 2015.11:06h

Respondre

Jaume, em permets un petit -però significatiu- apunt?
ENDAVANT : aquesta gent
tan ufana i tan superba

M

Maria

Ig

3 de desembre 2015.09:51h

Respondre

Fantàstic Jaume!, és així. La història es repeteix i, malgrat que em sento ideològicament d’esquerres ( no només de paraula), haig de reconèixer que ”les esquerres” serveixen per... Llegir més deconstruir, no per construir. Ah i aixó no vol dir que els que ens posicionem amb aquest pensament, siguem de dretes, ni de lluny!!!

R

RO

3 de desembre 2015.09:30h

Respondre

Jo sempre m’he preguntat (i nungú no m’ha respost) com ens ho farem per treure la nostra part dels diners que tè el Banc d’Espanya si marxem a la brava?
Pot ser farem allò que fan moltes... Llegir més dones quan es volen divorciar d’un marit que no les complau o les menysprea: ”Et deixo i ja t’ho pots quedar tot, el pis, l’apartament de la platja, el cotxe i els estalvis. No vull res però els nens són meus, tant si em passes la pensió com si no”.
Tot sigui dit, amb un divorci així jo no hi estic d’acord. Jo vull la meva part.

P

Pau

3 de desembre 2015.09:19h

Respondre

Vergonya d’article. N’estem més que tips molts. Tota la carcúndia del país collant la CUP com si fos l’única que té res a fer per desencallar la situació. I no només els convergents de... Llegir més carnet, no, sinó que sembla que fins i tot els que ereu afins a un partit que, no sé si encara existeix, es deia ERC, jugueu al mateix joc amb el que us van presssionar fins a morir. Clar que a vosaltres amb un parell de setmanes de titulars i tertúlies en van tenir prou per a que us baixessiu els pantalons.

Feu VERGONYA. Esteu demostrant el patètic nivell del nacionalisme més abjecte que ha creat aquest país. I a sobre encara pretendreu que a tots aquells a qui ens heu titllat de no sé quantes coses, colla d’hiperventilats incontinents, mantinguem el cap cot i fem com si res.

Que sapigueu que potser s’acabarà investint el Mas o no, qui sap. Però el que sempre quedarà en la nostra memòria seran aquests dos mesos en que la vergonyosa actuació de gran part del ’sobiranisme transversal’ ens ha mostrat quina mena de gent sou. Colla de convergents que heu rebentat l’ANC per als vostres interessos, que vau segrestar ERC per no presentar-vos sols a les eleccions, i que dia sí i dia també no deixeu de dir bajanades i insultar-nos absurdament... i preteneu donar lliçons?

Au vinga

d

dani

igualada

3 de desembre 2015.22:54h

VERGONYA la vostra que amb tants porros i birres perdeu el nord. Ha hagut de sortir ja el fernandez a ficar els punts sobre les is o l’històric alcalde d’arbucies.

Sigueu mes... Llegir més demòcrates si la CUP hagues tret 1,6 milions de vots també voldrieu que fos president el vostre lider no??mes respecte per artur mas que podria estar assegut al consell de caixabank i s’shi ha deixat la pell amb el procés .

d

dani

igualada

4 de desembre 2015.08:48h

tu si que ets vergonyós, és que 300 mil vots son més que 1,6 milions? que voleu, independencia? ser d’esquerres només i criticar-ho tot?? si fins i tot CSQP sense un programa clar us van... Llegir més guanyar en vots, ai señor.

vinga, va, fora porrets i litrones, concentreu-vos i aneu per feina!!!

A

Antoni Morros Castelltort

Igualada

4 de desembre 2015.19:01h

Ostres Pau!! Una mica de verí si que destil.les, eh!! T’has entretingut a pensar que el teu comentari es pot aplicar perfectament peró a l’inrevès als cupaires o a qui pensa com tu sembla que... Llegir més penses? Només és qüestió der canviar subjectes i predicats i veuràs que el resultat és el mateix, pero a la inversa. T’has entretingut a pensar mai que, a més de la ”teva” veritat, n’hi d’altres de veritats tan legitimes com la teva i que tu no la tens en exclusiva? De debó creus que pots anar per el món donant lliçons de no se sap ben bé què. Dius que n’esteu més que tips!! Has pensat el tips que en deuen estar milers i milers que no pensen com tu? O es que el que en realitat vols és que tothom pensi com tu? Saps que passa noi, i t’ho dic amb cordialitat i sense mala ”folla”, que realment som molts més els que estem tips de la vostra suposada superioritat moral i puresa política i de pensament. Perque, si realment penses el que dius serà qüestió de que t’ho facis mirar!! Segur que quan et facis gran (perquè segur que ets molt jove) t’adonaràs que el que ara et sembla inamobible no ho és tant i que tothom te la seva partde raó tan respectable com la teva. Pensa-hi una miqueta amb el cap fred.

M

Montserrat

Igualada

6 de desembre 2015.13:24h

M’ha costat fer-ho perquè penso que es perdre el temps, però tot i així, al final ho faig saben d’entrada que tu Pau no en farà ni cas, però to havia de dir.

Mira Pau, amb la... Llegir més intransigència, la prepotència, la supèrbia, i la mala educació no es va al lloc.

Fa anys que algunes i alguns varem lluitar per aconseguir la democràcia, i la democràcia es aquells estadi en que una o un lluita per defensar les seves idees, la seva manera de ser i de viure, però admet que també hi ha altres persones que opinen diferent i defensen de la mateixa manera la seva postura. La grandesa de la democràcia es que al final tothom admet que la majoria prevalgui sobre la minoria, en el cas actual seria correcta pensar que 1.682.714 es major que 337.794.

Hi ha vegades que varis grups de persones tenen una meta en comú, però cada grup opta per un camí diferent per arribar-hi com es el cas actual. En aquesta situació s’ha de saber si la meta comuna es prou important perquè cadascun dels grups estigui disposat a fer concessions per aconseguir-la, amb el ben entés clar (estem en democràcia) que les majories sempre d’entrada estaran en millor posició que les minories i això s’haurà de tenir en compte a l’hora de negociar.

Actualment estem treballant per aconseguir la independència de Catalunya amb tots els problemes que per si mateix això ja sabíem que comportaria amb els grups de persones que prefereixen que continuem units a Espanya. Hem estat varis anys sortint al carrer, hem reclamat, hem votat, hem obtingut la majoria i ara resulta que un dels grups de persones que deia compartir la meta comuna i que va quedar democràticament en minoria (vareu quedar inclús per darrera del PP), vol imposar el seu camí passi el que passi, i no n’hi ha prou amb això sinó que voleu imposar el vostre camí sense mullar-vos, no voleu estar al govern, ni a la messa del Parlament, no sigui que os imputin a algú dels vostres com li ha passar a la Carme Forcadell.

Voleu imposar, voleu manar des de la ombra, voleu que tots els demés anem pel vostre camí encara que estigui ple de rocs i de barrancs, però vosaltres al darrera tranquils i sense mullar-vos. Com vols que ens ho prenguem els altres (la majoria) que aspirem a la mateixa meta, com ho vols, estem a punt de perdre-ho tot per culpa vostra i a sobra reaccioneu amb prepotència, supèrbia i mala educació, molt mala educació (només cal llegir el teu comentari).
Pau, no n’hi ha prou en vestir d’una determinada manera per tenir sempre la raó, les imposicions des del temps del general s’han acabat, be no del tot perquè encara en queden que venen de Madrid i ara estem maldant per superar-les, però ho aconseguirem si anem tots unit, tots a la una. D’altre manera anirem al fracàs i a vegades sembla que això es el que voleu vosaltres: o jugueu com jo dic o us prenc la pilota.

Això Pau es el que feien abans els nens petits. Em fa ràbia estar a les vostres mans per saber si finalment jugarem o no el partit, però si no el juguem o el juguem malament per culpa vostra hauries de tenir en compta que el temps passa molt depresa i que d’aquí a uns anys els teus descendents, si en tens, pot ser que et diguin: pare (o avi) tu que vas fer el 2015 quan Catalunya estava a punt de poder ser un estat lliure?, que els hi diràs, que et vas mantenir ferm amb la intransigència ?

Bona tarda

J

Joan

Igualada

3 de desembre 2015.08:48h

Respondre

Ara el traïdor és la CUP? Desar la falç? El mal està dintre? No és això un nacionalisme a ultrança i genètic malalt que no sap veure més enllà? Aquesta és l’amenaça? Així es vol... Llegir més seduir, a cop de falç amb l’anomenat traïdor? Encara no es veu que el procés no és en Mas, que JxSi no ha acceptat un pla de xoc real? Encara l’ombra de la idealitat sobre la realitat? Encara una nació de casta i raça i no de contracte social?
Amb aquests arguments la CUP encara hauria de ser més ferma!

J

Joan

Calaf

3 de desembre 2015.17:39h

Hola Pau Y Joan, como veo yo también pienso, digo desde hace días lo mismo que no se tenían que ir nunca juntos, sino dejarlo solo que así se hubiera visto quien sacaba mas botos. Que era tal... Llegir més como se comentaba en los diferentes temas que se presentaron sobre como se tenia que actuar para llegar a la independencia: que no es como se ha hecho. En lo demás no puedo decir nada mas que ya lo habéis dicho los dos muy bien dicho. Le escueza a quien le toca y no joder la perdiz cuando no toca. Muchas gracias a los dos y creo que somos muchos. Ya se lo he pedido por todos lados al Sr, Oriol.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.