Dilluns, 10/9/2018
397 lectures

Advertència prèvia. Aquest article, malgrat el títol que porta, no està dedicat a l’actualitat política, ni a la independència, ni fa esment a la propera tardor calenta. No. Avui l’article parlarà d’actualitat literària.

Acaba de sortir publicat, i aquests dies s’està presentant en societat, la primera obra d’un col·lectiu d’escriptors i escriptores propers, Km 0, que han agrupat les seves veus darrere del pseudònim de Lola Palau i que porta per títol Que Déu ens agafi confessats.

La Lola Palau és novella, però val a dir que aquest és un projecte de maduresa d’una experiència creativa interessant que va començar farà més de sis anys: els escriptors de la Catalunya central o, en un nom reduït i més punyent, els “escriptors centrals”. El talent de la Lola Palau neix d’aquests escriptors. El que tenen en comú aquests escriptors és (sobretot) que han nascut i/o viuen, treballen, se senten del Bages, Anoia, Berguedà, Solsonès, Moianès i Osona. Naturalment, a més de la coincidència geogràfica, deuen compartir una certa visió del món i de la literatura, el fet que tots ells tenen una edat similar i la dificultat que hi ha en aquest país megacèfal de fer sentir la seva veu quan no s’està al rovell de l’ou, Barcelona.

Aquest grup d’escriptors i escriptores centrals és dinàmic i s’ha anat forjant i modulant amb el temps. És interessant aquesta associació d’energia creativa en un col·lectiu acostumat a treballar en solitari. Es van aplegar per primera vegada amb motiu de la publicació d’un recull de contes que portava per títol De tot cor (2012), publicat per l’editorial L’Albí. Val a dir que aquesta editorial de Berga ha actuat com a catalitzadora i dinamitzadora de l’experiència i és qui ha posat en circulació l’etiqueta de narradors “centrals”), Dos anys després del primer volum, la mateixa editorial va publicar-los un segon recull de narracions curtes, Tot és possible (2014).

I ara, la tardor del 2018, sota la màscara de Lola Palau, deu d’aquests escriptors centrals (amb dos anoiencs, el Joan Pinyol i el Josep M. Solà) han escrit Que Déu ens agafi confessats. El llibre és una recreació dels 10 manaments on cada escriptor (sense saber qui és qui) proposa una història breu (i molt diferents entre si) que es relaciona amb cadascun dels deu manaments dictats per Jahvè a Moisès. És a dir: darrere de cada manament hi penja una història diferent, inspirada per les paraules sagrades. La lectura del llibre és entretinguda, divertida i sorprenent. Cada nova història, s’enceta amb l’interrogant de saber com s’ho farà la Lola Palau per construir un relat a propòsit de cada manament, i com serà el relat, de què parlarà, quina serà la trama, el to i el contingut, perquè cada nova història és totalment independent de les altres. N’hi ha d’irreverents, històriques, rabiosament actuals, pujades de to, absurdes: la màgia de la Lola Palau!

Us convido a llegir-lo. Us ho passareu bé, de veritat!

 

PS: Llibertat per Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, Quim Forn, Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva i Tamara Carrasco. Que puguin tornar de l’exili Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Meritxell Serret, Anna Gabriel i Marta Rovira, Valtònic i Adrià Carrasco.

 

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.