Dilluns, 8/1/2018
2235 lectures

Dos reis negres i un rei groc...

Tenim dos reis que pintarem de color negre. El primer, el “campetxano”, el pintarem de color negre pel seu origen. Algú que ve d’aquí no pot fer-nos empassar el gripau que és el campió de la democràcia, les llibertats, el pluralisme i la tolerància... sembla poc discutible, oi?

El segon rei, el fill del campetxano, li deien el “preparat”. I, quan s’ha presentat l’ocasió, no ha perdut l’oportunitat de posar-se ràpidament en el cantó negre de la història. El rei de bastos. El rei distant. El rei negre de les hòsties sobre els seus súbdits desarmats i pacífics. El rei que pren partit i tolera impostures, desigualtats i corrupció (que l’esquitxa ben a prop de casa seva). El rei incapaç de mediar, de negociar, d’entendre que alguna cosa passava “en el seu regne”. El rei que, quan es veu desbordat per la força de la gent i avergonyit per la resposta de la seva policia, surt amb gest adustament borbònic a posar ordre. El rei constitucional. Un rei poc estimat, em fa l’efecte. El meu rei negre, mal que em pesi. I també el teu rei negre, amic lector. El rei que renya i amenaça...

 

Però a Igualada, per sort, tenim un Rei de pedra picada. El rei-déu Neptú, príncep de la placeta, que deia el poeta Llacuna. El rei de la dignitat. El rei que ofereix el seu cos de pedra, antic i noble, per vestir-se del color de la justícia, el perillosíssim color groc. Un gest, certament, molt més humà i més empàtic que jurar les lleis franquistes o que amenaçar el seu poble. No. El nostre rei, vestit de groc –encara que només sigui per un temps breu– li passa la mà per la cara a qualsevol reietot negre per campetxano que sigui, o per preparat que diguin que està. El nostre rei es vesteix de groc perquè no pot sofrir l’abús de poder, la mentida ni la venjança, encara que tingui el cor de pedra. El nostre rei Neptú s’ha alçat aquests dies, damunt del seu pedestal com un emblema de dignitat i d’honor, denunciant amb globus grocs que apunten cap al cel,  la injustícia d’un estat de clavegueres, reis i jutges negres que té presoners polítics i exiliats i encara se n’enorgulleix. El nostre rei Neptú és republicà i en aquest començament de l’any 2018, quan els dos reis negres s’han ajuntat per celebrar la Pasqua militar, ell defensa, vestit de groc, la dignitat del seu poble i mira d’estimar i protegir tothom, fins i tot aquells energúmens d’aquí, negres també, que faran les mil i una per arrencar-li la fràgil tela groga amb què s’ha vestit i van d’amagat, amb mirada rabiosa, a arrencar allò que els posa malalts, la llibertat, la democràcia i la justícia. A aquests, el rei Neptú també els vol a la seva república.

 

PS: Reclamo una vegada més la llibertat de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, d’Oriol Junqueras i Joaquim Forn i el retorn de l’exili del President Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Sarret i Lluís Puig.

6 Comentaris

T

Teresa serra

Mallorca

3 de febrer 2018.15:47h

Respondre

Completament d’acord, res mes

J

Josep

MATARO

2 de febrer 2018.18:40h

Respondre

Jo en el camp del Maresme tinc persones de raça negre per treballadors i són unas grands persones, no se si caldria un altre adjectiu per aqueste gent.

T

Tonet

IGD

15 de gener 2018.07:46h

Respondre

Un escrit realment impressionant, moltes gracies.

J

Joana

Igualada

13 de gener 2018.12:08h

Respondre

Felicitats Jaume per dir el que jo voldria dir amb tan bones paraules. Llibertat als presos polítics. Llibertat als exiliats. Llibertat per tothom. Que la por és mantingui lluny de nosaltres per... Llegir més molt que ens la vulguin imposar.

J

Josep

Anoia

11 de gener 2018.21:54h

Respondre

Ni exili ni presó. Els volem a casa!!

J

Jordi

Tàrrega

8 de gener 2018.18:14h

Respondre

M’ha agradat molt l’escrit. Una bona manera de començar l’any és reclamant la República proclamada. Salut!

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.