Dijous, 13/6/2013
582 lectures

Em cauria la cara de vergonya!

Si teniu una estoneta, us proposo un exercici senzill i esgarrifós. Cliqueu sobre l'enllaç i us portarà a un vídeo molt curt, de 19 segons, que el Telenotícies de TV3 va emetre el dia 4 de juny. És un vídeo on surt l’inefable ministre Montoro (amb el seu estil comunicatiu desagradable, barroer, amb un to de veu nasal que resulta irritant) dient als periodistes que el límit de dèficit que autoritzaria per Catalunya per aquest 2013, no arribaria al 2%: “Nunca! Vamos, el dos nunca!”. Ho diu aquella actitud displicent, perdonavides, ofensiva i burleta que demostra sovint, i que dóna la sensació que es riu de la ciutadania al servei de la qual hauria d’estar, però que ell menysprea tan sovint. No és cap novetat, l’estil d’aquest ministre.

Però no és en el ministre en qui vull que us fixeu, sinó amb la dona que té al seu darrere. És una dona més jove que el senyor ministre, que se l’escolta amb devoció i fa gestos ostensibles que demostren que no només està d’acord amb les coses que diu el seu superior sinó que li fa molta gràcia la manera i el “gracejo” que utilitza. Només cal veure i jutjar la manera com riu i es diverteix mentre escolta les paraules del ministre i com troba adequat i correcte tot el que va dient l’altre, ja que amb el cap va fent gestos afirmatius. Se la veu contenta i feliç, afortunada, riallera. Encantada de la vida: “Nunca! Vamos, el dos nunca!” Quin riure, oi, Alícia?

Torneu-vos-la a mirar, si us plau. De què riu? A qui representa amb aquesta rialla? Hi ha gestos que retraten com és una persona i no cal donar-hi més voltes ni gastar paraules per comentar-ho. Només cal mirar, escoltar i jutjar el que es veu.

“Junts sumem”. Aquest era l’eslògan amb què vas aparèixer pels carrers d’aquesta Catalunya que ara et fa riure tant i vas demanar que et votéssim. I tu, vinga riure, quan el graciós del ministre insisteix que ens tindrà ofegats: “Nunca! Vamos, el dos nunca!”. M’expliques què collons sumem, junts? A mi em costaria dormir. Potser fins i tot em cauria la cara de vergonya.

No li veig la gràcia per enlloc. Però, si em permets, tornaré a mirar el video.

Altres articles de Jaume Farrés

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.