Dijous, 8/1/2009
565 lectures

M'encanta la Fira de Reis

Sí. M'encanta la Fira de Reis. Segurament és una de les fires més antigues de les que se celebren a casa nostra i, actualment, una de les més eclèctiques i variades. L'origen d'aquesta fira és clarament agrícola. El fred del gener tenia el pagès poc enfeinat i li permetia plantar arbres fruiters, refer les vinyes, arreglar les oliveres o els ametllers, ampliar l'hort o fer una feixa nova de presseguers. El gener era el moment ideal per l'intercanvi i el comerç perquè no es perdia cap jornal. Era un bon moment per baixar a la capital i fer fira. Els comerciants vinguts de fora portaven als pagesos de l'Anoia varietats desconegudes d'arbres fruiters, soques ja empeltades, noves tècniques de cultiu, planter, llavor, eines, gàbies pels conills i desinfectant per les pestes de la primavera.

No només es compraven plantes. Els més grans recordareu les famoses parades de mantes i cobrellits, en què els "xarlatans" treien del camió i apilaven davant de la concurrència tota classe de mantes i les oferien totes a uns preus molt llaminers: i si se me les queda totes li regalo, a més a més, un coixí i també un cinturó pel seu home i, per ser vostè, senyora, un paquet exclusiu amb quinze pintes de colors variats. Si els homes de pagès baixaven a buscar els arbres, les dones potser tornaven carregades de mantes per passar millor l'hivern. I voltant per la Fira ens ensopegàvem amb aquells artistes que feien funcionar petits aparells màgics que servien per pelar patates i tallar pastanagues o carbassons amb formes impossibles. O feien virgueries amb unes eines que tallaven les rajoles o els vidres com si fossin mantega. O mostraven com netejava les rajoles de casa un aparell alemany que permetia fregar el terra sense gastar aigua ni sabó i que, a més, matava tots els microbis. Molts d'aquests firaires, afortunadament, encara vénen i són capaços de fer-nos badar una bona estona veient-los en acció. En aquestes parades sempre hi ha algú que sentencia: "aquest "aparato" aquí va molt bé, però a casa..."

La nostra Fira de Reis ha sabut mantenir aquest caire agrícola originari i, a jutjar per les persones que es veuen circular pel Passeig amb arbres als dits, la venda no deu ser pas dolenta. Això sí, els pagesos de veritat fan els tractes a primera hora del matí. Els que es passegen mudats i amb arbres als dits són ciutadans afeccionats a la jardineria, que tenen la caseta i l'hortet per entretenir-se els caps de setmana. El comerç s'ha d'adaptar a les circumstàncies...

Amb el temps a la nostra Fira hi han vingut els músics peruans disfressats que venen discos amb les seves cançons autòctones, moltíssims xarcuters, forners i formatgers que venen llangonissa de muntanya, coca de l'Ebre o formatge francès. També hi ha qui ven roba, normalment d'un gust discutible, parades de quincalla i bijuteria artesanal, top mantes, venedors de cassoles i terrissa, gitanos romanesos oferint globus a cada cantonada, parades de plantes medicinals i mel i caramels, xurreries i ametlles garrapinyades i canaris i periquitos, venedors de cassets, de caçadores de pell, d'alfombres i camisetes i bufandes del Barça, del Madrid o del Manchester. Igualada està al món!

Ara bé, la cosa que sempre m'ha meravellat més de la Fira de Reis és que, l'endemà de la nit màgica en què els patges visiten les nostres llars i les omplen de regals per la canalla, encara s'hi pot veure gent -i no pas poca!- que compra joguines.

Altres articles de Jaume Farrés

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.