Dimarts, 21/3/2017
805 lectures

Estàvem millor quan mataven?

Dissabte 8 d’abril, segons han anunciat uns mediadors de nacionalitat francesa, els Artesans de la pau (maco, el nom) la banda terrorista ETA entregarà les armes (o donarà a conèixer amb exactitud el lloc on són amagades, que és igual). Després de sis anys d’anunciar que cessava la lluita armada i que no cometria cap més atemptat –i de complir la promesa feta–, ara es produirà un altre pas transcendental en el bon camí: desarmar-se unilateralment, sense exigir condicions prèvies.

Aquesta em sembla una gran notícia, de les millors que es poden publicar. De fet, ja ha estat una gran cosa que aquests sis anys darrers hàgim anat oblidant la dialèctica del terrorisme, la tristesa i el sobresalt que produeix tenir notícia d’un atemptat, un segrest, un cotxe bomba, detencions i kale borroka, funerals i judicis... Això és passat. Sembla que no pugui ser.

Per això quan, després d’aquest temps de “pau”, s’anuncia un pas decisiu en la bona direcció, com és entregar les armes i els explosius, em semblava que la reacció dels governants hauria sigut d’alegria, d’alleujament, de satisfacció. Que haurien sortit ràpidament a totes les televisions i ràdios per adreçar-se solemnement a la nació i manifestar aquesta alegria, aquest cant a la vida i a la pau, que suposa que una banda armada deixi de ser-ho, que s’abandoni la lògica militar, que la població i els policies i els polítics puguin viure més tranquils i que tot el patiment que han ocasionat durat gairebé mig segle, ja sigui cosa del passat i ara quedi el repte magnífic de construir el futur.

Però no. L’actitud del Govern del PP (no he sentit que l’opinió del PSOE fos massa diferent) i de la dreta més cavernària, és no celebrar aquesta entrega d’armes, fer-se els ofesos i dir que la cosa no va amb ells. Estan com enfadats. “No nos moveremos ni un milímetro de nuestra posición”. Com si els hagués caigut al damunt un gerro d’aigua freda. Estan disgustats, mira per on! I, des de la racionalitat i el sentit comú, em costa veure quina és la raó d’aquest malestar manifest i dels boicots al desarmament previs a aquest anunci.

Millor dit; sí que ho sé (entre)veure. Que és una qüestió d’orgull, de principis. ETA no es desarma. A ETA se la derrota. I quan ETA fa públic el gest d’entregar les armes no es llegeix en clau de derrota, sinó de renúncia i en aquesta lògica el Govern espanyol (i francès) estan fora de joc, dolguts i amb l’orgull ferit. Voldrien una humiliació en tota regla, una crema a la foguera d’aquelles que fa història, veure com s’arrosseguen, “como se pudren en las cárceles”, com imploren pietat al vencedor, com reneguen públicament de les seves idees tots aquells que en algun moment van pensar en una independència possible per Euskadi.

Veient aquesta reacció de disgust que ha ocasionat aquest anunci, fa sospitar que potser ja li anava bé a l’Estat tenir una ETA com a excusa. Això cohesionava, donava sentit a una política dura, a uns cossos policials especialitzats i poderosos, es feia un relat de bons i dolents, hi havia sempre un tema per desviar l’atenció d’altres qüestions més peludes i, a més, com que els que volien la independència eren violents i assassins, la idea de poder ser independent, quedava automàticament desacreditada. El que contra ETA era tan fàcil i evident de justificar, contra la voluntat popular pacífica i somrient, sense pistoles, té més dificultats i crea més dubtes.

Una altra cosa és la negociació del final d’aquesta història. El tractament dels presos. La petició pública de perdó a les víctimes. La solució pels militants d’ETA que han de poder sortir de la clandestinitat. El paper de les víctimes i la seva reparació... tot aquest apartat és complex i dolorós, però necessari i en tots els processos de pau s’ha arribat a una solució més o menys equilibrada i en aquest cas també passarà.

Per això, davant d’una notícia que hauria de ser subratllada i magnífica, la cara que se’ls ha quedat és d’amargor. Segurament l’Ernest Lluch els en diria quatre de fresques.

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.