Dijous, 16/10/2014
1025 lectures

Felicitats, Moixiganguers!

Fa un parell de setmanes, al Concurs de castells de Tarragona, els Moixiganguers d’Igualada vau aconseguir fer la millor actuació de tota la vostra trajectòria i vau carregar (i descarregar) el 4 de 8, el 2 de 8 amb folre i, per primera vegada en la vostra història, el 3 de 8. És a dir, vau aconseguir triomfar en el que s’anomena, en el llenguatge casteller, la tripleta de 8.

Recordo un migdia del 22 d’abril de 1995 (aviat farà vint anys!) a l’esplanada de l’ermita de Sant Jaume ses Oliveres -jo hi era!- que vau fer la primera actuació pública de la vostra història. Portàveu cadascú la seva faixa, texans, i unes camises de quadres de franel•la que segurament el Marcelino us va deixar una mica rebaixades. Ens vau fer patir amb el tres de sis, carregat i descarregat “per collons” i, després, un pilar de quatre, tremolós, que ens va semblar una meravella d’equilibri. No va ser fins a la Festa major d’aquell any, que us vau presentar a la ciutat i vau estrenar la camisa que lluïu. I d’aleshores ençà no heu fallat a cap Festa Major i la vostra evolució està a la vista i ens en sentim orgullosos.

El món casteller està revolucionat i s’estan aconseguint unes fites (i unes bestieses) que no s’havien vist mai i que tenen molt mèrit. Les colles grans van molt amunt i carreguen coses molt grosses. Darrere d’un gran castell no només hi ha una demostració de múscul i força; també hi ha coneixement, tècnica, hores de feina, organització i cohesió del grup que el fa. No sempre es podrà anar més enllà. Potser estem arribant al límit dels castells possibles. I tenim la sort de viure uns anys que seran recordats com l’època d’or dels castells de l’era contemporània.

Tot això que fan els grans està molt bé, però els que aneu al darrere, com vosaltres, té el mateix grau de mèrit. Perquè teniu encara una història curta. Perquè heu crescut amb esforç i heu de consolidar la colla dia a dia (que n’és de difícil mantenir lligat i unit un grup humà!). Perquè s’ha de treballar cada castell al límit i s’ha de ser valent per fer la bogeria d’intentar un pas més. Perquè sou els de casa (el meu veí, la noia de l’escola, el comercial que m’atén, el meu fill, aquell xicot amb qui havíem estudiat junts) i quan us veiem arribar tan amunt se’ns posa la pell de gallina.

Per això és un orgull tenir a Igualada una gent capaç de muntar construccions humanes com les que feu. I m’agradaven quan eren de sis, amb camises de franel•la, m’emocionaven quan vau atrevir-vos a fer-ne de set, vaig flipar amb el primer quatre de vuit per la Festa Major de 2010, i em meravella veure que feu tota la gamma de castells de vuit. Segur que teniu noves fites i reptes més difícils. És natural. Però potser val la pena gaudir d’aquest moment irrepetible. Enhorabona, Moixiganguers!!

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.