Saber fer nou el que és antic. A propòsit dels Pastorets Infantils de Calaf.

Si hi ha alguna cosa que podria anomenar-se tradicional, antiga, carrinclona i extemporània en els temps actuals, de modernitat líquida (Bauman, in memoriam) d’Amazon, de wifi i de postveritat Trumpiana són els Pastorets que es representen en molts pobles per Nadal. Especialment els de Folch i Torres, que són els que conec.

Si ho mirem de manera desapassionada, no s’entén que encara tingui pervivència una obra de teatre llarguíssma adreçada als infants, amb un final que ja sabem quin serà, amb uns personatges molt estereotipats i amb poca evolució, vestits amb perruques i barretines, que desprèn una moralina religiosa que no s’adiu als temps actuals i amb efectes especials que poden ser més de teatre parroquial del segle XIX que del segle XXI, amb la sardana, els cuplets, el portal de Betlem, el tartamut Jeremies, la Isabeló, que és una bleda assolellada i l’aparició estel·lar d’un arcàngel vestit de blanc en els moments més compromesos.

Doncs, malgrat tota aquesta càrrega d’elements en contra, els Pastorets tenen molt bona salut. Ara podria entretenir-me a explicar-ne les causes, però seré breu. La tradició del teatre popular ha ajudat a mantenir-los vius: els Pastorets els “hem fet”, no ens els “han fet”.  A més el text permet que intervingui molta gent en escena, la qual cosa porta gent al teatre i implica d’alguna manera o altra la comunitat que els fa. És una obra molt mal·leable per la qual cosa es pot fer una representació sencera i complexa o alguna versió més reduïda i adaptada a les circumstàncies de cada poble. Finalment, el text de Folch i Torres és molt intel·ligent, teixeix les trames amb astúcia i a base de seqüències curtes i espectaculars, de drama i humor, de diàleg i pirotècnia, que permeten tenir el públic enganxat, espantat, atent.

Però els Pastorets s’han de renovar, perquè si no es fa corren el perill de no agafar el tren de la modernitat i convertir-se en un espectacle residual. Les diferents companyies que munten Pastorets ja fa temps que s’hi van trencant el cap i proven coses noves i modernitzen els muntatges, adapten el text i inventen noves maneres per estar al dia. És gràcies a això que l’espectacle sobreviu en els temps que corren.

Volia assenyalar una d’aquestes iniciatives que va en la línia de renovar l’espectacle, de saber fer nou el que és antic: els Pastorets infantils de Calaf.

A Calaf, més a més de “fer” els Pastorets normals, amb èxit, amb públic i amb solvència des de fa uns anys, han incorporat en paral·lel un parell o tres de representacions dels Pastorets infantils. No és una representació de segon nivell, sinó que té vocació de permanència. Es tracta de confiar en la canalla, de posar-los a disposició tota la infrastructura d’un gran teatre, l’experiència de més de 90 anys, el coneixement  i els recursos tècnics i personals que hi ha al Casal de Calaf, de reforçar el planter i d’implicar bona part de la mainada i del jovent de Calaf i dels pobles de la rodalia en el muntatge d’uns Pastorets “nous”, que aquest any han estat capaços de portar més de 500 persones a cada funció i que han agradat molt.

Iniciatives com aquesta n’asseguren la pervivència molts anys més i segurament els nostres nets (ara va sense accent, perdoneu) es preguntaran com és que anem a veure per Nadal una representació on uns dimonis dolents es fiquen per la xemeneia d’una masia, que s’espanten quan el Rovelló diu “Jesús” després que Lluquet estossegui o que en un somni màgic es barregin escenes de l’antiga Palestina amb moments de la Catalunya rural noucentista.

Altres articles de Jaume Farrés

1 Comentaris

j

josep

igd

12 de gener 2017.11:19h

Respondre

El que diu dels Pastorets es pot aplicar als pesebres vivents, a les processons de sants, a les passions o també als tres tombs. Espectacles populars vius (del poble pel poble) de contingut... Llegir més antiquat/superat però amb càrrega històrica/patrimonial i amb fòrmula de participació/festa/trobada colectiva que pocs espectacles contemporanis aconsequeixen.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.