Dijous, 28/5/2009
510 lectures

Guerra de cançons a les portes de l’Amèrica

Llegeixo a Anoiadiari que el passat dissabte 23 de maig va tenir lloc en un hotel d’Igualada (l’Amèrica, segons les fotografies) el 1r Congrés de les Joventuts Socialistes de l’Anoia. Hi van assistir unes 200 persones, la majoria eren anoiencs, i com a personalitats rellevants es va comptar amb la presència del secretari d'organització del partit, José Zaragoza, i de la cap de llista a les eleccions europees, Maria Badia. Molt bé.

En acabar l’acte, explica la crònica, una desena de joves vinculats a l'esquerra independentista extraparlamentària va increpar els socialistes catalans a la porta de l’Hotel. Protestaven pel Pla Bolonya i acusaven els joves socialistes anoiencs de ser còmplices de l’Europa del capital i els demanaven que deixessin d’enganyar el jovent. Molt bé.

El que m’ha cridat més l’atenció ha estat aquest fragment de la notícia que reprodueixo literalment: “Durant uns deu minuts, els assistents a l'acte es van encarar als protestants cridant consignes, com 'Visca Catalunya socialista', cantant la Internacional -en castellà i amb el puny alçat- i l'himne del Barça. Finalment, totes dues parts van coincidir cantant els Segadors.”

Jo no hi era i ignoro el to de la protesta i de la contraprotesta. No sé el grau de crispació que es va registrar, ni si en algun moment es van traspassar els límits tolerables de la convivència. Però, si faig cas de la notícia, trobo que devia ser un espectacle deliciós veure els dos col·lectius defensant les seves conviccions a cop de cançó, a cop de consigna. El repertori escollit és sensacional (tant per l’una part com per l’altra). És sabut que avui (any 2009) la Internacional és un himne incendiari, que l’Europa del capital és un model que treu la son de tots els progressistes i que Tot el camp és un clam representa la quinaessència de la ideologia socialista.

El millor de tot, però, devia ser quan les dues parts enfrontades, després de llançar-se els uns contra els altres la munició musical, van coincidir en un cant comú d’Els Segadors. Havien trobat el punt d’equilibri. La síntesi entre dues visions del món. Allò que els unia. Satisfets, amb la gola cansada, després d’entonar l’últim acord dels Segadors, tots ells devien marxar cap a casa seva. Contents.

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.