A qui hagi de ser el nou President de la Generalitat...

Primer de tot, deixeu-me felicitar-vos, President, perquè voldrà dir que els catalans hauran dipositat la confiança en vós i en el vostre projecte per conduir el país els propers quatre anys i això, es miri com es miri, sempre és un gran honor, encara que també una enorme responsabilitat que adquiriu davant de tots nosaltres.

Dit això, permeteu-me, President, que us compadeixi. Aquests propers anys que sereu al Palau no seran bons temps pel responsable de governar la cosa pública. Us trobareu el país endeutat, desorientat, cansat i maltractat, malgrat que venim de la major expansió econòmica que es recorda en temps. Però això s'ha acabat i us trobareu la caixa buida i molts deutes per pagar i molts compromisos adquirits. Un error, una frivolitat o una relliscada, que en temps de bonança passarien desapercebuts, en temps de crisi i de necessitats el país no us la perdonarà. Aneu en compte, President, amb les despeses supèrflues o sumptuàries, amb publicitats inútils, informes fraudulents i luxes que fan mal a la vista. Estigueu molt atent als corruptes, que s'acosten al poder com les rates al formatge, quan hi ha bonança, però també quan hi ha crisi. Sigueu inflexibles amb tots ells. Desconfieu-hi quan tingueu la menor sospita.

No fomenteu la cultura de la subvenció ni de la repartidora. No ens omplim la boca parlant de la 'cultura de l’esforç'? Sigueu rigorós en la despesa dels nostres diners. Tenim dret a demanar-vos-ho, President, perquè fins ara s'ha vist molta alegria i molta màniga ampla en la classe política. Això ha de canviar, estem d'acord? Exigiu eficiència als vostres funcionaris, eviteu capelletes administratives i reietons que dicten normes incomprensibles, no maregeu al ciutadà ni ho poseu massa difícil als emprenedors. Aquesta seria una bona manera de començar.

Doneu ordres als vostres consellers de no prometre res, President. I convenceu-vos, que la gent que teniu l'honor de governar, tant si us ha votat com si no, no som imbècils. Ja han passat els temps de l'abundància en què qualsevol mindundi (perdó, President, per la paraula) anava per aquests pobles i comarques, on era rebut com un virrei, prometent l'oro i el moro. Mindundis amb cotxe oficial, cap de protocol, fotògraf de la casa i cap de premsa. En temps de crisi, cal alimentar tanta vanitat, President? Que ningú no prometi res, repeteixo. Ja s'han fet prou obres, equipaments i serveis que ara en aquests moments no són sostenibles i que s'hauran de tancar. En el seu moment algú va tallar una cinta (i potser algú altre va cobrar alguna comissió). Algú se’n recorda, ara? L'important en aquests moments no és construir, és mantenir. Això desencanta el país, President. Aprenem la lliçó. Corregim l'error. No prometeu res en els propers quatre anys. Ara és el temps que un President ha de parlar al país mirant-lo als ulls i explicant que la situació és difícil de quina manera ens proposeu que passem el tràngol i com ens en podem sortir, si és que creieu que ens en podem sortir.

Doneu exemple, President, de fermesa davant dels atacs que vindran de fora. Estem maleïts, no ens poden veure, perquè som com som, perquè uns quants encara parlem una llengua que ells no volen entendre, perquè ens estimem aquest país. Ens volen igual que ells, ens volen sotmesos. Sigueu enèrgic, President, i planteu cara. Darrere vostre, si voleu, en vindrem molts més. No feu tacticisme ni us arronseu, ja veieu on ens ha portat aquesta prudència catalana. El país anirà darrere vostre, si veu que teniu les idees clares, valentia i la causa s'ho val. Ja ho hem demostrat moltes vegades. El país existeix i està viu, President. No el menystingueu.

I després de dir tot això, us desitjo tota la sort del món, President!

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.