Dijous, 17/12/2009
616 lectures

He anat a comprar gangues a 'Elements'

De tant en tant, a Igualada, alguna de les fàbriques que encara tenim en actiu (especialment del sector de la confecció, però també de pelleteria i de vegades de sabates) decideix que ha de buidar el magatzem, fer caixa o liquidar a un preu rebentat l'estoc de productes de fora de temporada que han quedat sense vendre o que tenen alguna petita tara i que no tindrien sortida en el mercat convencional. Aleshores s'acondiciona un espai provisional dins de la pròpia empresa i durant uns pocs dies es posa a la venda a preus rebentats tot aquest "gènero" que els fa nosa. Això només passa de tant en tant. La notícia s'escampa ràpidament, com una taca d’oli.

Quan succeeix això a la ciutat hi ha una electricitat continguda, una excitació interna que no és fàcil de descriure, un neguit positiu. I el dia que es posa en marxa el mercat de la fàbrica es formen cues de gent contenta, de tota mena i condició social, que espera trobar les seves gangues i omplir armaris per quatre rals. No hi trobareu només igualadins. Hi ha gent vinguda d'arreu del país que d'alguna manera inexplicada s'han assabentat de la notícia, han localitzat l'empresa en algun racó d'un polígon industrial amagat (moltes vegades sense cap rètol indicatiu) i saben perfectament quina mena de productes podran comprar i l'estalvi que suposarà fer aquest desplaçament.

El que m'interessa més d'aquest fenomen, que els igualadins coneixem bé, és la força del boca-orella, el poder de la paraula transmesa de tu a tu, la garantia de la confiança, el poder que dóna tenir una informació mig clandestina i la satisfacció de compartir-la amb qui tu vols o la secreta venjança d'amagar-la a uns altres. Moltes vegades qui informa de l'oportunitat són els propis treballadors de l'empresa, o la dona de l'encarregat o algun comercial que fa tres trucades estratègiques o "un" que coneix a un altre que... Es veu que tenen coses molt maques, però sobretot no ho diguis gaire que s'acabarà el primer dia... Baratíssim, tu! Quan la consigna és no dir-ho gaire, l'èxit sol ser rotund. Com més inconvenients i restriccions posi l’empresa (carnets, límit de despesa, horaris intempestius, llargues esperes) més ganes de participar-hi i no quedar-se’n fora té la clientela.

Com s'aconsegueix una audiència tan poderosa i tan entregada, una difusió tan precisa i àmplia sense cap campanya informativa planificada? Quants publicitaris voldrien tenir-ne el secret i generar les expectatives que acabo de descriure! Quan aprendran els polítics a captar l’atenció dels seus conciutadans amb la mateixa rotunditat i eficiència que les nostres modestes empreses quan han de buidar magatzems? Que complicada i, alhora, que senzilla que resulta la comunicació humana!

Per cert, la setmana passada, em vaig comprar un xandall xulíssim d’ELEMENTS i només “me’n vaig fer” dotze euros!

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.