Dijous, 27/10/2011
546 lectures

Que ho facin les senyores de la neteja!

Imaginem que l’Àlex és un xicot adolescent que podria anar a qualsevol dels instituts de la nostra comarca. Posem que fa tercer o quart d’ESO. Avui, per exemple, a la classe de ciències, han fet una activitat on la professora els ha fet retallar uns papers que prèviament havien pintat i després els han enganxat a la llibreta. Han fet molts retalls i els trossets de paper que hi havia a la taula de l’Àlex han anat a parar a terra sense voler. A més a més, alguns companys han aprofitat que tenien els retoladors a mà i han pintat les taules amb cors, dibuixos marranos i el logotip de la marca de roba que porten. Quan s’ha acabat la classe l’aula feia llàstima de veure, cosa que ni l’Àlex ni els altres companys no han vist.

La tutora del curs tenia classe a l’hora següent i quan ha trobat l’aula d’aquella manera els ha engegat un sermó però, abans que res, els ha fet netejar les taules i recollir els papers de terra. A tots. L’Àlex, que té un caràcter fort i no tolera les injustícies, s’ha negat a recollir cap paper ni a fregar la seva taula. No hi ha dret que li facin fer aquestes coses! Què s’han cregut? I la tutora ha hagut d’arremangar-se, encarar-se al nano per exigir-li (amb tot el respecte del món, això sí) que havia de recollir els papers i per explicar-li que era més agradable per tots treballar amb la classe neta. La resposta de l’Àlex ha estat definitiva: -Que ho facin les senyores de la neteja, que per això hi són!

Cosetes com aquesta -que sembla que no tinguin cap més transcendència- passen sovint als espais col·lectius: escoles, hospitals, instal·lacions esportives o culturals, al carrer o a les estacions d’autobús. No només ho fa la canalla. Ho fa tothom. Són actituds de nou ric, símptomes d’una societat malalta, farta de tot, sense nervi, amb gent, com l’Àlex, preparada només per exigir. Si cal amb males maneres. Ells embruten la taula -la seva taula- i donen per descomptat que ja hi haurà qui els la netejarà. És un dret que tenen. Els hem fet creure que a la vida tot és fàcil i bonic perquè, al capdavall, l’endemà acaben trobant la taula neta. Que malament que ho hem fet!

Aquesta maleïda crisi serà una benedicció serveix per fer entendre a l’Àlex que les coses no són tal com li semblaven fins ara i que així no anem bé.

Altres articles de Jaume Farrés

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.