Dijous, 3/2/2011
508 lectures

Jordi, no et presentis

Ens coneixem des fa molts anys, Jordi. I saps que t'aprecio com a amic i confrare i sé que compto també amb la teva amistat. Això no ha impedit que hàgim tingut i tinguem diferències sobre la manera de veure la nostra ciutat, la comarca o el país. I sobre el model i la manera com es governen i es condueixen.

Aquest articlet vol ser un consell d'amic en el moment que has de prendre la decisió sobre si et tornes a presentar com a candidat a l'alcaldia d'Igualada. Coneixent-te, estic segur que ja la tens presa i que només estàs esperant el moment més oportú per comunicar-la. Saps que és una notícia molt esperada a la ciutat i, segons quina sigui l'opció que prenguis, pot donar més o menys joc polític, canvis de rumb, nous enfocaments. Vagi d'entrada el meu consell: Jordi, no et presentis. I ara argumentaré les raons d'aquest consell.

Em sembla que ja has fet la feina. Has complert, em penso, els objectius que somniaves. Has fet una bona feina per modernitzar la ciutat, l'has equipada, l'has endreçada, has engegat grans projectes que eren necessaris. Passaràs a la història com un bon alcalde. Possiblement no has aconseguit canviar-li el caràcter, a la ciutat, però amb quatre anys més tampoc no ho aconseguiràs. És natural que estiguis cansat. I el millor per tu seria descarregar-te aquest pes de sobre i deixar pas a nova gent.

El moment econòmic i social actual imposarà una ciutat més austera, més recollida, més soferta. M'imagino que haurem de fer una travessia del desert. En certa manera, Igualada (i moltes altres ciutats) s'haurà de reinventar perquè està tocada de mort. Amb tu a l'alcaldia vam deixar de ser la ciutat dels sous baixos i les hores extres. Hem passat per la fase de ser la ciutat del totxo i de les grues. Queden els serveis. No tenim viabilitat, Jordi, si només oferim serveis. La gent ha de treballar. Ens hem de reinventar. I el futur no passa per expandir-se infinitament, més enllà dels límits municipals, per projectar utopies en forma de tren o d'avió, que a la primera sacsejada són posades en qüestió i salten de l'agenda política amb una facilitat extraordinària. Tu has culminat la Igualada del segle XX. Hauran de ser uns altres qui s'inventin la Igualada del segle XXI.

A més a més, els signes van per aquí. Els socialistes, Jordi, possiblement tindran una forta patacada. L'Entesa per Igualada ja fa dies que va saltar pels aires i recomposar-la sembla ara mateix impossible. Tu has arribat fins aquí, amb molta dignitat. Ara, salva't! Deixa la porta oberta! Dins del teu grup hi ha gent vàlida que hauria de tenir l'oportunitat de destapar-se i foguejar-se. I tu els fas ombra, és natural. Com deia el Jordi Pujol, un polític ha de saber "enretirar-se".

Si no et presentes, segur que a la propera legislatura, no hi haurà un candidat ni un alcalde tan preparat, tan expert, tan murri com tu. És veritat. Però aquesta no és una raó per perpetuar-se en el càrrec, perquè no acabaríem mai. Qui té el poder sol tenir tendència a pensar que és molt necessari i que encara li queden coses per fer. Els partits tendeixen a pressionar per tal de presentar un cavall guanyador, un candidat consolidat, com ets tu. Però hi ha d'haver un moment per la retirada digna, honorable i útil. Segur que a Igualada queden coses per fer. Però hi ha molta altra gent per fer-les. I segur que tu també tindràs altres reptes i altres oportunitats de treballar per la ciutat.

Repeteixo el consell d'amic: Jordi, no et presentis.

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.