Dijous, 30/4/2009
523 lectures

Josep Pla. De Llofriu al You Tube

Preparant unes classes de literatura a batxillerat, he retrobat al You Tube una entrevista que li va fer Joaquín Soler Serrano a Josep Pla, quan aquest tenia vuitanta anys ("vuitanta anys menys tres mesos", rectifica Pla al periodista). És una entrevista del programa A fondo, feta en castellà i en blanc i negre, gravada en els estudis de TVE sense cap atrezzo més enllà de dues butaques, una cortina de fons, una taula amb l'obra completa de l'escriptor empordanès i un cendrer, perquè Pla, durant tota l'entrevista, no para de cargolar cigarrets, d'encendre'ls amb un misto i de fumar-se'ls goludament mentre parla.

L'entrevista de Soler Serrano és una lliçó de periodisme. El presentador s'enfronta a l'entrevista sense cap paper, en cap moment no pretén acaparar el protagonisme, la seva feina és fer xerrar el convidat, estirar-li la llengua, fer-lo sentir bé, donar-li joc. Pel que fa a Pla, tot i l'edat avançada que té, interpreta perfectament el seu personatge. Està lúcid, incisiu, intel·ligent, sorneguer, loquaç, desmenjat, sense cap censura, amb ganes d'explicar-se. L'entrevista es va fer amb pocs mitjans, no més de dues càmeres, però malgrat això, el realitzador és capaç d'obtenir i mostrar-nos uns primers plans de Josep Pla (la cara, i les mans, sobretot) que són tremendament expressius. Val la pena, si teniu un moment, veure-la.

Més enllà de l'entrevista en si que, repeteixo, era coneguda i estava editada en videos i CDs, em sembla fantàstic i meravellós el fet que, gràcies al You Tube o a qualsevol altre portal de continguts, qualsevol persona tingui accés fàcil i immediat a aquesta entrevista, amb dos clics d'ordinador, a qualsevol hora del dia, en qualsevol lloc del món. Aquesta és la grandesa de la xarxa, la grandesa d'internet: hi és tot.

I també aquí rau la seva misèria. Perquè al costat de la delícia que suposa sentir les paraules de Pla explicant-te la seva visió del món des de la pantalla del teu ordinador, hi ha quaranta mil videos inútils: bestieses fetes per friquis sense cap gràcia, velles que rellisquen i cauen, nois i noies que maltracten algun company de classe i ho filmen, sonats que perpetren discursos feixistoides i racistes, cantants que desafinen i tota la merda que us pugueu imaginar.

La xarxa és meravellosa, sí, però hem de ser capaços de trobar camins segurs entre el fanguisser i la mediocritat. Segurament el paper dels mestres, de cara al segle XXI, serà alfabetitzar digitalment els nois i noies, ensenyar-los a destriar el gra de la palla i mostrar-los, per exemple, que a la xarxa poden veure com Josep Pla li explicava coses interessants a Joaquín Soler Serrano.

Altres articles de Jaume Farrés

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.