Divendres, 25/5/2018
4126 lectures

El llaç groc de Calaf

Pels volts del primer de maig, una colla de voluntaris i de gent calafina compromesa amb la justícia i la llibertat del país, van dibuixar un llaç groc enorme, aprofitant el pendent del turó de Sant Sebastià, que és visible des de tot el poble i des de la carretera que va cap a Andorra. Estava fixat arran de terra, amb unes bandes de color groc que s’entrellaçaven i feien (i fan) un efecte visual espectacular. A més a més, també es van penjar a la paret del Castell i al capdamunt del campanar unes pancartes ben grosses demanant la llibertat dels presos polítics. És temps de protesta, és temps de no callar.

Doncs bé: al cap d’un parell o tres de dies, el llaç havia desaparegut totalment. Algú l’havia arrabassat. La colla de voluntaris i de gent calafina compromesa amb la justícia i la llibertat del país, van tornar, per segona vegada, a refer aquell llaç. No us penseu que és una cosa senzilla. Hi ha hores de feina, es necessita gent i, a més, s’ha de tornar a comprar el material groc per donar color al llaç. Però ja el tornàvem a tenir posat i feia goig una altra vegada!

Al cap de tres o quatre dies (no sóc precís en el calendari) la muntanyeta de Sant Sebastià torna a aparèixer nua, despullada del llaç groc. Sempre desapareix de nit i d’una manera absoluta. És a dir, no fan destrosses al llaç, sinó que físicament el fan desaparèixer... que no en quedi ni rastre. Hi deuen tenir feina, també, pobra gent!

Però, tossuts, la colla de voluntaris i de gent calafina compromesa amb la justícia i la llibertat del país van refer per tercera vegada el llaç. Ells ho fan a la llum del dia, amb la cara descoberta, i pagant de la seva butxaca, com es fan la majoria d’aquestes iniciatives (per això jutges i ministres van bojos buscant malversacions). I per tercera vegada, una altra gent, sempre a l’empara de la nit, el va tornar a arrencar, m’imagino que amb ràbia i coragre i se’l van endur. Els devia fer mal veure aquella línia groga dibuixada a la muntanya. No podien sofrir la seva senzillesa ni la seva existència i, d’amagat, pensant-se que salvaven la pàtria, van extirpar per tercera vegada aquell mal.

I, a dia 19 de maig, que és quan escric aquest article, el llaç ja hi torna a ser. La colla de voluntaris i de gent calafina compromesa amb la justícia i la llibertat del país l’han refet per quarta vegada i es torna a mostrar a tothom qui el vol veure.

No sé quina serà la sort del llaç quan es publiqui aquest article. Potser hi serà, potser l’hauran tornat a treure. Quatre vegades l’han construït!  La colla de voluntaris i de gent calafina compromesa amb la justícia i la llibertat del país proposen un llaç groc, com molts que es dibuixen a molts indrets del país... tossudament.

A aquells que, amagats en la confusió de la nit, us obsessioneu a treure’ns el llaç, per què no proposeu alguna altra cosa?

Què es guanya retirant, arrabassant sense permís, un símbol innocent que algú ha posat per manifestar lliurement la seva manera de pensar? Què aconseguiu arrencant-lo? Què us molesta? Que expressem la nostra solidaritat amb persones que estan empresonades sense judici? Que aspirem a la seva llibertat i a la llibertat del nostre país? Que tinguem un projecte de futur, amb vosaltres, si voleu? No podem ni expressar-ho, això? Us penseu que si arrenqueu el llaç deixarem de pensar el que pensem i deixarem de desitjar el que desitgem? Entengueu que no tenim gaires armes per lluitar contra la injustícia, més enllà del voluntarisme i de la determinació de la gent que posa hores, il·lusió i peles a construir llaços. I un llaç de color groc, per gros que sigui, no fa mal a ningú. Vosaltres teniu reis, jutges, presons, piolins, mitjans de comunicació, exèrcits, ministres.

És més difícil posar que treure, construir que destruir, proposar que prohibir, dialogar que atonyinar... Per què no dibuixeu, vosaltres, altres llaços (o el que vulgueu) d’un altre color? La muntanya és gran, com el país, i n’hi deu cabre més d’un. Pagueu-vos-el, de la butxaca, com fan la colla de voluntaris i de gent calafina compromesa amb la justícia i la llibertat del país. Només sabeu arrencar? Proposeu alguna cosa, cony!

O... potser... el que no podeu resistir és ser o sentir-vos còmplices d’una justícia injusta, d’un estat autoritari, demofòbic i venjatiu  (que sabeu que ho és) i que el vostre neguit interior només troba una sortida arrencant amb ràbia allò que us crema?

A nosaltres ens fa mal el patiment dels presos. I ens fa mal pensar que vosaltres us n’alegreu, perquè sabeu que és venjança. Reconegueu-ho! I la colla de voluntaris i de gent calafina compromesa amb la justícia i la llibertat del país no es cansen de tornar a plantar el  llaç groc cada vegada que el traieu. I, sabeu què passa? Que a còpia d’anar passant per la muntanya, per posar-lo, per treure’l, per tornar-lo a posar, per tornar-lo a treure... el terreny, la vegetació, el vessant de la muntanya, ja ha quedat marcada amb la forma d’aquest llaç. Està marcat a la pell de la muntanya!

 

 PS: Llibertat per Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, Quim Forn, Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva. Que puguin tornar de l’exili Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Meritxell Serret, Anna Gabriel i Marta Rovira.

Documents adjunts

20180517-150459-1.jpg


4 Comentaris

A

Albert

Igualada

1 de juny 2018.06:39h

Respondre

Podeu pensar lliurement tot això que comenteu mentre unes quantes persones són a la presó per les seves idees. No digueu que són pels seus fets ja que simplement han posat sobre la taula una eina... Llegir més política per fer política. Han posat sobre la taula una proposta.

Ò

Òscar Pallarès

Igualada

31 de maig 2018.23:01h

Respondre

Clar, clar Franc!
Traieu els llaços grocs perquès esteu compromesos amb el medi ambient! També pinten 155 directament als arbres per vitaminar-los? No ens prenguis per rucs.
Tantes paraules per... Llegir més dir tan poca cosa!
Llibertat presos polítics!

p

pepe

31 de maig 2018.19:36h

Respondre

Totalment de acord amb tu, Franc.

Ja era hora, que algú retrates a aquesta colla de adoctrinats, que per ells, sols son Catalans el que pensen com ells.
( I ens tractant de ”fatxes ” a... Llegir més nosaltres,...!!!!..)
Per Llogari cadires !

F

Franc

Vilanova

29 de maig 2018.13:44h

Respondre

Vosaltres i Nosaltres

Turo de San Sebastià i a la paret del Castell.. aquest espais són públics o privats?
El llaç groc manifesta lliurement la vostra manera de pensar---- Dons molt bé per... Llegir més què no poseu les creus al vostre jardí i pinteu el llaç groc a la façana del vostre xalet.
Possiblement si un dia os trobeu que han posat creus al vostre jardí o llaç groc a la vostra façana direu que son actes vandàlics fets per persones incíviques .
Gent calafina compromesa amb la justícia i la llibertat del país.
La justícia quant la sentencia és favorable la acateu però quant no us és favorable , no l’acateu.
Llibertat de país. La vostra llibertat i no dels que pensem diferent a vosaltres.
Ells ho tornen a posar a la llum del dia, amb la cara descoberta --- A quants de aquest que amb la cara descoberta els han investigats per a publicar la seva adreça, on treballen i a quin col·legi van els seus fills?. On viuen els seus pares i germans?.
Els espais públics son de tots, un plàstic groc acaba embrutant carrer, els edificis públics, vosaltres teniu drets i nosaltres també.

Qui us esta prohibint tot el que dius— jutges tenim a Catalunya, presons: Penitenciari Brians 1 i 2, Centre Penitenciari de Dones de Barcelona, Centre Penitenciari de Joves , Centre Penitenciari Lledoners, Centre Penitenciari Mas d’Enric, Centre Penitenciari Ponent, Centre Penitenciari Puig de les Basses, Centre Penitenciari Quatre Camins. Mitjans de comunicació---TV3, Catalunya Radio, el Punt avui, Ara;--- Mossos i Policia local --- Consellers ----

Qui no respecta els símbols?. Pots dir quins catalans que no pensem com a vosaltres hem cremat senyeres o no hem escoltat l’himne dret i en silenci.

Quan als anys 2012 i 2013 molts us dèiem que saltar-se la llei tindria conseqüències, la vostra resposta era que ja ho sabíeu i que estàveu preparar per a tot.

Ara ens feu responsables a nosaltres, ens insulteu constantment dir-nos que tenim odií , que en sentim còmplices i que la ràbia ens crema.

Quant entendreu vosaltres que no tots els catalans pensem com vosaltres que no ens molesta el llaç groc com no ens molesta aquells que el seu símbol és la rosa, la gavina, la destral i el martell.

El que no volem es una Catalunya plena de brutícia de plàstic que ningú es recorda de treure-la quan comença a desfer-se.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.