Dijous, 9/7/2015
956 lectures

Una llista, si us plau, amb polítics o sense!

És dilluns a la tarda. Fa una calor que fon les pedres i a casa no hi tinc sistemes de refrigeració més enllà d’un senzill ventilador, sorollós, emprenyador, però que fa la seva feina. Els dies són convulsos i em disposo a escriure un article que sé que, al ritme que van les coses, potser me l’hauré de menjar amb patates. Volia parlar sobre un tema nou, les eleccions del 27 de setembre i les llistes que s’estan preparant.

Després del punt culminant del 9N (President, posi les urnes!! President, volem votar!!) la societat civil (que és molt més que l’ANC, Òmnium i l’AMI, som tots els ciutadans que hi volem ser), va cedir el protagonisme de conduir el Procés als partits polítics i va enretirar-se del centre de l’escenari. Era lògic. El poble havia parlat i després d’aquella consulta (sense valor legal, però amb un gran valor cívic) era absolutament imprescindible convocar eleccions que fossin plebiscitàries, ja que no podem fer referèndums, i que atorguessin un mandat clar als representants electes. Calia anar de pressa, per aprofitar l’empenta que portàvem, sorprendre els rivals, anar per davant amb decisió i unitat. Ho teníem molt bé.

Durant els 9 mesos en què “els polítics” han tingut la responsabilitat de conduir el Procés, ho han fet molt malament. Molt. A parts iguals. De manera que s’han aigualit els objectius i les il·lusions amb baralles, matisos, postures, declaracions i tacticismes de poca volada. Naturalment, els unionistes s’han afanyat a destacar aquest desencís i els resultats de les enquestes mostren que així no hem anat bé. Els historiadors explicaran el que ha passat en aquests nou mesos i si no ho pagarem molt car.

El cas és que a finals del mes de juny el president Mas decideix enretirar-se del focus i tornar a cedir el protagonisme a la societat civil per tal d’aconseguir una unitat que és l’única manera de guanyar. La societat civil –aquesta sí que no falla!- ha entomat el repte amb valentia i unitat i s’ha compromès a impulsar UNA llista engrescadora, transversal, que sumi. I els partits polítics sobiranistes, voluntàriament o empesos per la seva incapacitat per entendre’s i per engrescar la ciutadania, sembla que han acceptat fer un pas enrere, renunciar a les sigles i quedar fora d’escena, per tal de recuperar la il·lusió que s’havia perdut, la il·lusió que ells van malbaratar barroerament, cal dir-ho clarament.

Però ara, a dos mesos i mig de les eleccions tenim la possibilitat de recuperar el temps perdut i la il·lusió que semblava esvaïda. Anem a fer volar coloms. Imaginem una llista collonuda. Imaginem que els partits sobiranistes renuncien a ser-hi i donen suport a la llista civil, la llista del SÍ-SÍ. Imaginem que també hi donen suport sindicats, entitats del país, socialistes emprenyats, mitjans de comunicació fins ara tebis, els díscols d’Unió, gent d’Iniciativa amb idees independentistes, alguna monja o ordre religiós i els iaioflautes i el gran Whyoming... imaginem això.

És una llista incontestable. Inatacable. Que converteix el 27 S en un referèndum de facto, perquè per una banda hi ha una proposta unitària i sòlida, potser un pèl naïf, si voleu, però de l’altra hi haurà els partits de sempre enfrontats a un rival gros i incòmode. Els unionistes voldrien unes eleccions autonòmiques, que parlin de carreteres i de la casta i de l’ecotaxa del turisme. Ara això no toca. Amb una llista civil potent, el debat que es força és un altre, és clarament plebiscitari i tenim a mà la possibilitat de guanyar-lo.

Tot depèn de nosaltres. D’entendre que ens trobem en un moment crucial i que ens ho hem de creure. No podem fallar nosaltres. No podem repetir els errors que s’han comès aquests darrers mesos, perquè, del contrari, ens mereixem 300 anys més de sotmetiment.

Altres articles de Jaume Farrés

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.