Dimarts, 28/10/2008
548 lectures

Maleïdes zones blaves!

Estic emprenyat amb les zones blaves d'Igualada i amb el tractament que com a ciutadans rebem per part de les persones encarregades de vigilar-los, controlar-los i sancionar-nos. Em sembla inadmissible. Ja està dit.

Una zona blava no deixa de ser un tros de carrer marcat amb pintura de color blau, que l'autoritat municipal es fa seu i gestiona. Cal no oblidar que l'espai públic l'hem pagat entre tots, especialment els veïns de cada carrer amb les contribucions especials. No em sembla malament que les ciutats comptin amb un instrument que reguli i optimitzi un bé escàs com és l'aparcament. I que es posin mesures per fer que els cotxes ocupin l’espai el mínim temps possible i deixin que un altre pugui aprofitar l'espai lliure. Està molt bé evitar que la gent deixi el cotxe aparcat tot el dia en un espai que és escàs i que convé que s'utilitzi pel màxim nombre de ciutadans. Però la idea, que era bona en els seus inicis, s'ha corromput.

Ja fa temps que les zones blaves s'han convertit, senzillament, en un mecanisme recaptatori rendabilíssim, ja que la inversió inicial és el miserable preu de la pintura i quatre maquinotes que ens cobren diners a canvi d'un paperot. I aquí és on neix el meu emprenyament. No interessa que la gent circuli i els cotxes flueixin. Interessa que paguin. No es pot permetre que ningú s'escapi de pagar ni cinc minuts. L'actitud dels vigilants és la del gos de presa que està a l'aguait de qui poden enxampar sense tiquet o de qui s'ha endarrerit tres minuts sobre l'hora prevista. De vegades s'ha de recollir algun avi o canalla i t'esperes dins el cotxe fins que la persona que ha de pujar al cotxe baixi de casa o surti de l'escola de música -tardarà potser un minut- i apareixen vigilants amenaçadors, que t'ensenyen la màquina de posar multes i et diuen que no pots ser allà si no pagues: però si és un minut! És igual: s'ha de pagar el tiquet i el mínim que es pot posar és un quart d'hora.

No sé si heu tingut mai l'agradable sorpresa d'haver pagat el tiquet i haver-vos passat de l'hora indicada. Multa al parabrises, intent de reconciliació amb la màquina (pagant més diners, és clar!) però no serveix de res perquè t'has passat un 50% del temps previst. Malgrat haver fet les paus amb la màquina, t'arriba la multa a casa i l'odissea és intentar recuperar els diners extres que havies posat per intentar redimir el teu pecat. Primer paga la multa, fet això vés a l'oficina municipal a cobrar els tres euros que són teus. Mentrestant, per fer aquesta gestió, hauràs hagut de posar un altre tiquet ja que l'ajuntament està encerclat per la febre blava. El temps del ciutadà no compta, aquest és de franc.

I aleshores t'adones que molts dies, al passeig, hi ha les zones blaves completament buides (el ciutadà si pot no paga) i que les zones gratuïtes (espècie en vies d'extinció) estan col•lapsades. Que la gent ocupa zones de minusvàlids, guals permanents o es posa en doble fila, perquè allò no es vigila tant. El col•lapse està servit i la mesura que havia de servir per donar fluïdesa al trànsit s'ha invalidat. Quina tristesa dóna veure el Passeig, el carrer on vaig néixer, sotmès a aquesta perversió recaptatòria i ineficiència circulatòria. Fatal!

Estic emprenyat. I potser caldrà engegar una campanya de desobediència o de denúncia, ja que la responsable d'aquest servei és una empresa igualadina.

Un altre dia caldrà parlar del pàrquing de l'hospital...

Altres articles de Jaume Farrés

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.