Dimecres, 21/1/2009
504 lectures

Una mica tip de Pau Gasol

Confesso que no sóc especialment entès en bàsquet. Però reconec que és un esport emocionant, elèctric, visualment interessant. El nostre país té una tradició llarga de pràctica de bàsquet entre la canalla de les escoles i són molts els clubs esportius que competeixen cada setmana amb entusiasme i esforç. El nostre bàsquet professional i ha donat unes figures de primer nivell: Buscató, Margall, Solozábal, Epi, Jofresa, Creus, Navarro, Fernández, els germans Gasol i molts més que em deixo.

També és veritat que la lliga espanyola, durant molts anys s'ha nodrit de figures de segona fila de l'NBA o de jugadors procedents dels països de l'est que aterraven entre nosaltres i destacaven sobre els jugadors locals. Un parell de bons fitxatges podien fer que un equip triomfés o fracassés.

És una evidència que els darrers anys el bàsquet nacional ha vist com creixia el nivell de joc, la qualitat i la competitivitat dels nostres jugadors i s'ha donat el fenomen invers: ara no fitxem tants jugadors americans, sinó que són els clubs americans que fitxen els nostres jugadors més destacats. Felicitem-nos, doncs, d'aquest èxit.

El nom propi que encarna aquest fenomen és Pau Gasol. Segurament deu ser el millor jugador català de tots els temps i les coses, almenys a nivell esportiu, li van molt bé en la seva peripècia americana. És un personatge poc comunicatiu, que controla molt el contingut i el to de les seves declaracions, molt correcte a la pista, disciplinat i serè. M'alegro molt que triomfi a les pistes americanes, m'alegro que no s'hagi canviat el nom de Pau per Pablo o Paul, que participi en campanyes benèfiques i campus infantils, que faci publicitat i que ens representi amb una correcció admirable.

El que em qüestiono és el ressò reiterat que els periodistes esportius i les cadenes televisives de casa nostra donen a la seva tasca esportiva. ¿Voleu dir que cada tres dies (perquè a Amèrica juguen un partit cada tres dies) els noticiaris televisius d'aquest país han de dedicar un minut a explicar-nos el resultat de l'equip de Pau Gasol i a dir-nos les cistelles que ha fet, els rebots que ha agafat i les assistències que ha donat? No és excessiu dedicar tant temps, obstinadament des de fa ja anys, a fer el seguiment dels partits d'aquest jugador i també als partits del Marc, el seu germà petit, que segueix els seus passos? Aporta alguna novetat aquesta informació sistemàtica a un públic majoritari?

Ho dic perquè la notícia sempre és la mateixa: Pau Gasol i els Lakers, seu equip, guanyen sempre (i l'actuació del jugador català sol ser molt positiva i determinant) i Marc Gasol i els Grizzlies sempre perden (tot i que l'actuació del Marc també és molt destacable). Repeteixo, cal?

Altres articles de Jaume Farrés

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.