Dijous, 24/1/2013
573 lectures

No me temblará la mano!

Aquesta és una expressió que diu sovint el Mariano Rajoy i altres governants quan es volen fer els durs i volen demostrar que seran valents davant d’una situació que els sobrepassa: 'No me temblará la mano!' El darrer cop que l’ha pronunciada solemnement ha estat aquest cap de setmana passat quan s’ha descobert que l’exsenador i extresorer del seu partit està embolicat en temes molt bruts de corrupció i milions a Suïssa, posteriorment blanquejats (que cruel que és la història!) i possible moviment de sobres amb diners negres per pagar sobresous a membres destacats del partit durant vint anys. Una situació incòmoda, emprenyadora, difícil de gestionar, impossible de justificar, com es pot comprendre.

No me temblará la mano! De la mateixa manera que els gossos ensenyen les dents, els boxejadors es fan el xulo i desafien amb la mirada els adversaris, els mascles en zel de diverses espècies mostren als quatre vents els pebrots inflats i vermells, el polític que sap que té un problema gros entre mans, pronuncia solemnement aquesta frase.

Que no vol dir res.

Primer de tot perquè no té cap importància si la mà li tremola o no li tremola. L’important és que aquesta mà (tremolosa o no) faci alguna cosa. Per exemple, reconèixer la culpa i demanar perdó als ciutadans i no contraatacar dient a l’adversari que ell també té el mateix problema. Perquè gairebé tots els partits tenen la taca de la corrupció i aquesta lacra és una arma que es fa servir contra l’adversari quan convé, sense cap vergonya i la ciutadania té la sensació que, al capdavall, la classe política es mou en un clima d’impunitat, potser perquè tots tenen vergonyes per tapar. En moments durs com els que vivim, aquests episodis són sagnants.

La mateixa expressió del president: No me temblará la mano! l’hem sentida en altres situacions. Quan l’Argentina va nacionalitzar YPF, quan s’han d’aplicar nous impostos i mesures restrictives que s’havien negat reiteradament, quan s’ha d’encarar el problema català i donar-hi alguna resposta intel·ligent, quan la merda de la corrupció t’enfanga fins als genolls... la resposta és de manual: No me temblará la mano!

Quan la credibilitat és nul·la, el fet de saber si et tremola la mà, és una dada irrellevant, Mariano! La sensació que tenim els ciutadans és de ràbia i de mala llet. Volem caps! Volem càstigs exemplars, implacables. Que plegui el Cèsar i la dona del Cèsar, si hi ha la mínima sospita. Digueu-me ingenu, però si no convertim la política en una activitat exageradament neta i transparent, acabarem en la barbàrie. I el mateix que dic val per qualsevol partit, sigui de dretes o d’esquerres, d’àmbit nacional espanyol o d’àmbit nacional català, ens caigui simpàtic o antipàtic.

Per això, quan la situació és extremadament greu, que surti el president del govern a explicar-me si li tremola la mà o si la té rígida, em sembla un insult a la meva poca intel·ligència.

O potser la mà que no tremola és la que està parada per cobrar alguna cosa?

Altres articles de Jaume Farrés

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.