Amb els pantalons avall, ensenyant el cul, no se surt de la crisi

Els nostres adolescents i joves, majoritàriament els de sexe masculí, tenen el lleig costum, implantat amb força des de fa més de tres temporades, de portar els pantalons amples de cintura, molt tirats avall per la part de darrere, sense cinturó ni cap tipus de subjecció, de manera que van ensenyant els calçotets de més de mitja galta del cul a tothora, no només quan estan asseguts. Més d’un observador es meravella de la manera com aquells pantalons es poden aguantar en el seu lloc quan la força de la gravetat els hauria de tirar, lògicament, avall. Els que tractem habitualment amb canalla d’aquesta edat quedem meravellats de la manera com es poden mantenir posats uns pantalons en aquell difícil equilibri i sospitem que hi ha d’haver per força algun artilugi intern i secret que els subjecti en algun lloc.

Cal afegir que, moltes vegades, la qualitat i la netedat del calçotet que queda a la vista (especialment si aquest és de color clar) deixa molts dubtes a l’observador i l’espectacle que s’ofereix de la part de darrera de la persona sol ser de caràcter més aviat depriment i poc engrescador. En aquest sentit, cal assenyalar que les noies, que són molt més intel·ligents, demostren un sentit estètic més acurat i eviten caure en aquesta mena d’exhibicionisme barat.

Quina és la novetat, direu? Per què parles sobre aquestes modes que ja estan de tornada i, afortunadament, s’acabaran aviat? Per una raó personal molt directa. Perquè tinc un fill en aquesta edat i l’altre dia vaig veure-me’l d’aquesta manera i se’m van esqueixar les carns: Déu meu! Això també m’ha de passar a mi?

El cas és que vaig reflexionar sobre aquesta manera de portar els pantalons i ho vaig relacionar amb la crisi en què ens trobem i vaig arribar a la conclusió que és impossible sortir de la crisi mentre la canalla, que són els que haurien de donar la talla en aquests moments difícils, continuïn ensenyant els calçotets i el cul.

1-Perquè anar per la vida amb els pantalons a mig el cul demostra indiferència, falta de sensibilitat, estupidesa, tantsemenfotisme, mandra... i aquesta no és la millor manera d’enfrontar-se a les dificultats que sempre suposa una crisi.

2-Una de les coses que sempre s’ha de fer quan hi ha crisi és estrènyer-se el cinturó, això és, fer sacrificis, estar-se de coses, passar amb menys recursos. Com és evident és cosa impossible estrènyer-se el cinturó si es pretén anar per la vida ensenyant el cul. Aquesta canalla no en gasta, de cinturons.

3-Amb els pantalons a mig cul és impossible córrer, anar de pressa, estar actiu i mantenir-se en tensió i en moviment. Els pantalons en aquesta alçada del cos demanen moviments lents, poc enèrgics, més aviat postures letàrgiques, una vida còmoda... perquè, del contrari, amb un excés de moviment i d’energia els pantalons caurien fins als turmells. I em sembla que per superar aquesta crisi, especialment entre el jovent, cal molta ambició, molt moviment, molta empenta, molt buscar camins nous, no quedar-se quiet.

Nois: de vegades, les petites coses, els detalls, l’actitud davant de la vida són més importants que no sembla per tirar endavant i per sortir-se’n. Penseu on porteu ara mateix els pantalons!

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.