Dilluns, 12/8/2013
736 lectures

Petromiralles

La meva única relació amb Petromiralles és que anualment els compro el gasoil per la calefacció de casa, que molt sovint veig un globus que vola amb el nom de l'empresa per aquests cels nostres, que patrocina el club on els meus fills fan atletisme i que fa gràcia trobar-te, per aquests móns de Déu, gasolineres amb la taca vermella. També sé, com sap tothom, que d'aquella petita gasolinera de Miralles, n'ha sortit una empresa que ha tingut un creixement ràpid i espectacular, que ha agafat volada i s'ha fet un lloc en el sector dels hidrocarburs, que és un sector clau de qualsevol economia nacional. Possiblement Petromiralles és una anomalia.

Aquestes darreres setmanes, lamentablement, el nom d'aquesta empresa i el dels seus propietaris s'ha vist esquitxat i els mitjans de comunicació, atents a la carnassa, se n'han fet ampli ressò. No conec els detalls de la investigació policial ni les acusacions que es fan ni les proves que s'aporten. Tampoc no sé en quina fase judicial es troba el cas, ni quins indicis de delicte sostenen totes les actuacions de la policia.

Sí que conec, en canvi, la difusió que les televisions i els mitjans de comunicació van fer en el seu dia de la intervenció de la Guàrdia civil a Miralles. Recordo les informacions confuses, espectaculars i molt alarmants, sortides de fonts policials, que els mitjans van difondre sense massa prevenció ni cautela. Encara tinc al cap unes imatges molt rares, iguals a totes les televisions, servides per una única font, on apareixien caixes fortes, cotxes de luxe i unes mans comptant diners en efectiu, que eren un frau a la versemblança i que podrien haver servit per il.lustrar la detenció de qualsevol capo de la droga.

Tot tenia un to massa evident, massa exagerat, massa teledirigit i molt enfocat a enfonsar la trajectòria empresarial i personal dels propietaris de Petromiralles, els noms dels quals van ser els únics que es van difondre amb tota claredat i detalls, tot i que es parlava d'una organització complexa i una llarga trama delictiva amb ramificacions escampades per tot el món. Quins altres noms la formaven?

El mal ja estava fet. Algú va informar, al cap d'una setmana, de com estaven les coses? Ara mateix, passades diverses setmanes, la televisió i els mitjans han confirmat o desmentit aquella informació que van difondre sense cap recel? Jo no ho he vist per enlloc. Algú ha demanat disculpes, si cal, pel tractament informatiu del cas? S'ha pensat en el mal que es fa a una empresa i als seus treballadors? A qui beneficia posar en dificultats Petromiralles? Els poders del país han estat a l'alçada o s'ha mirat cap a una altra banda? Teniu, com jo, la sensació que aquí s'ha jugat brut? I que no s'ha explicat la veritat? I altres coses que no es poden publicar?

Presumpció d'innocència. En aquest cas s'ha fet saltar pels aires. I els mitjans de comunicació hi han col.laborat i els ciutadans també rebíem sense massa esperit crític tot el que vomitava la tele i confirmava la Guàrdia civil. És fàcil fer mal.

I si no hi hagués res? O es tractés d'una falta o delicte menor? I si les proves no són concloents o és una jugada bruta? Qui els restitueix tot el que han perdut, a nivell humà i també a nivell econòmic i empresarial? Hi ha alguna defensa davant d'això? Tot val contra el peix petit?

Estic horroritzat de veure la mà de seda i les cauteles que s'estan aplicant en tots els casos escandalosos de corrupció amb què hem de conviure cada dia, i la manera destralera i sense miraments com s'ha portat el tema de Petromiralles.

Això sí. Si són trobats culpables, que paguin. Però després d'un judici. No abans.

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.