Dijous, 29/9/2011
611 lectures

Quina mandra que fa...!

En el moment que escric aquest article, el president del govern espanyol acaba de signar el Decret de dissolució de les Corts, que és el tràmit que posa en marxa les eleccions generals a les corts espanyoles, previstes pel 20 de novembre (que el dia triat també té conya). Portem una temporadeta d'eleccions seguides: les municipals, les autonòmiques i, ara, les generals. A això cal sumar-hi el referèndum per l'Estatut, que després es va carregar el Tribunal Constitucional i, si voleu, les Consultes populars sobre la Independència.

Us confesso que em fa mandra, molta mandra, haver de suportar novament una altra campanya electoral. No en tinc cap ganes. Haurem de tornar a sentir com es fan promeses de manera frívola (qui se les creu, a aquestes alçades?). Els uns als altres es faran retrets i es tiraran els plats pel cap (es tracta de culpabilitzar a l'altre partit de les desgràcies del país, sigui veritat o no). Es farà demagògia i populisme, cosa especialment temptadora en temps convulsos (aquells que han gastat el que no tenien clamaran contra les retallades, es parlarà de toros, del català o de la immigració). Assistirem a un exercici públic d'irresponsable despesa per quinze dies (quant costarà i qui pagarà aquesta campanya electoral? ). Haurem de suportar les enquestes de diverses procedències, que després no tenen cap altra transcendència que anar fent bullir l’olla (cal fer-ne tantes?). Un altre tema crucial que sol aparèixer (i que preocupa moltíssim els ciutadans, fins al punt de no deixar-los dormir) és si hi haurà cara a cara televisat. O potser no ho acceptaran? Segons com vagin les coses apareixerà l'espantall de l'argument de la por (que vindran els "altres", ai, ui, ui!). No em digueu que no fa mandra.

Hi ha una evident desafecció i allunyament entre la ciutadania i l'anomenada classe política (o potser hauríem de parlar de "casta" política?). I em sembla que la distància i la desconfiança és mútua i recíproca. Als ciutadans els repugnen profundament segons quins comportaments polítics. Però em fa l'efecte que als polítics (encara que ho neguin emfàticament) els molesta i els neguiteja haver d'estar al servei dels ciutadans. Aquest divorci és perillosíssim pel bé de la democràcia. I els darrers mesos s'han donat una sèrie de fenòmens que ho han posat de manifest d'una manera clara. La crisi no és només econòmica, té un abast molt més profund i ha d'afectar als comportaments polítics. No es tracta només d’abaixar-se el sou i fer-ne ostentació. Si el país (i el món) està com està, és responsabilitat directa dels seus governants que, per acció o per omissió, cobrin el que cobrin, han contribuït a ser on som.

Per això fa tanta mandra que els mateixos (perquè els caps de cartell majoritàriament són els mateixos que ja manaven fa més de vint anys) ara ens vinguin a atabalar amb els seus discursos i la comèdia de totes les campanyes electorals. Almenys a mi me'n fa molta. I sé que no me n'hauria de fer.

No caldria replantejar-se això de les campanyes electorals?

Altres articles de Jaume Farrés

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.