Dijous, 27/12/2012
516 lectures

Les rajoles del polígon s'aixequen

Ja sé que no són temps de demanar i que no hi ha diners per gastar i que tots anem molt justos i que s’ha de prioritzar. Que primer són les persones i, després, les pedres. Que no hi ha alegries a casa del pobre i al gos vell les puces se’l mengen. Però la realitat és la que és i em sembla que posar-la sobre la taula i ser-ne conscient no ha de fer cap mal.

Si us passegeu pels carrers del polígon d’Igualada, especialment els secundaris, veureu l’estat de degradació en què es troben. I no és una cosa dels darrers mesos. Jo diria que la degradació dels carrers del polígon fa dècades que va començar. En molts dels carrers, les arrels dels arbres que hi ha plantats aixequen les rajoles, les voravies i el paviment. És perillós prendre-hi mal perquè hi ha runa, trossos de panot trencats sense cap subjecció. Els parterres dels arbres formen trinxeres i espigons. Hi ha una part de la vorera que està amb terra, sense pavimentar, on creixen herbes sense control.

En algunes zones hi ha força brutícia acumulada (plàstics, papers, palets deixats al mig del carrer...). La il·luminació dels carrers és escassa i el fet que moltes naus i parcel·les estiguin buides i no hi hagi cap activitat ni cap punt de llum fa que passejar-se per algunes zones sigui una experiència de pel·lícula de por.

La mala senyalització fa que sigui pràcticament impossible trobar un local determinat. La brillant idea de batejar tots els carrers amb noms de països europeus fa que costi situar-se. No hi ha aparcament per deixar un moment els cotxes i molts han d’estacionar sobre les voreres, amb la qual cosa encara les degraden més. En fi. Si treballeu, passegeu o senzillament heu voltat alguna vegada per allà segurament em donareu la raó i encara podríeu afegir més coses a la llista.

Estic segur que a Igualada i l’Anoia hi ha mil problemes més greus i més sagnants que aquest que explico del nostre polígon. Sé que els polígons, per definició, no han de ser un compendi de bellesa urbanística i que l’activitat industrial té servituds comprensibles (soroll, fum, moviments de camions...). Però és que el nostre polígon es troba al rovell de l’ou de la Conca, envoltat d’habitatges, equipaments i serveis, integrat en la trama urbana i em sembla important tenir-lo presentable.

Hauríem de pensar més en el polígon. Les rajoles que s’aixequen són un símptoma. El principal problema és que no s’hi treballa. Cal mirar el problema de cara. Del que passi en aquest espai depèn, en gran part, el nostre futur.

Altres articles de Jaume Farrés

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.